Un parèntesi a Koh Rong Samloem

Després de la nostra ruta pel nord de Tailàndia, creuant Laos i arribant a Cambodja, lluny quedaven els dies de platja on tan haviem disfrutat a Indonèsia i al sur de Tailàndia i necessitàvem un parèntesi per poder continuar el nostre camí cap a Myanmar i Nepal. Sense pensar-nos -ho 2 vegades i seguint les recomanacions del nostre amic Raúl, des de Phnom Penh vam posar rumb cap a Sihanoukville on vam agafar un speed ferry cap a l'illa de Koh Rong Samloem.

 Koh Rong Samloem és una illa del sur de Cambodia, més gran del que ens imaginàvem, però tot just comença a despuntar com a destí turístic. Es tracta d'una illa completament salvatge: aigua cristalina, llargues platjes de sorra blanca i a l'interior completmanet deshabitada, tot pura selva i en certs punts de la costa, petits -molts petits- poblats pescadors. La resta, platjges totalment desurbanitzades.

Nosaltres vam desembarcar a la bahia de Seracen, la platja principal de l'illa. Tot i ser la part més desenvolupada turísticament, hem de dir que tant sols s'hi poden trobar alguns bungalows a peu de platja i no gaires més restaurants. Nosaltres ens vam allotjar en un bungalow compartit, on es vam dormir amb un matalàs a terra amb mosquitera i un ventilador, que només podiem fer servir de 18h a 8h del dia següent, ja que eren les úniques hores del dia que disposaven de llum i ni tant sols tenien conexió wifi! Un lloc ideal per descansar, desconectar de tot i carregar-nos d'energia en aquell meravellós paradís.

Aquí hi vam passar dos dies i una tarda disfrutant del paiastge, de les vistes, del sentir "no res", de la calma i tranquil·litat que es respirva a cada racó d'aquella illa, perquè et banyaves en aquell mar i et senties completament sol, de la pluja i les tormentes.... de tot. Erem poquíssims els viatgers que hi arribàvem i tots teniem el mateix sentiment: felicitat!

Phnom Penh: testimonis d'un genocidi.

Phnom Penh a la qual vam arribar de nit després de tot un dia de viatge, incluint el tenir que crear la frontera de Laos a Cambodia, una de les fronteres on més timos, trucs i estratègies es produeixen del món per poder treure-li els calers als extrangers.

Phnom Penh és una ciutat bastant gran i la veritat és que a aquella hora de la nit, la seva principal atracció són els clubs d'alterne on les noies, assegudes a les terraces com a reclam, i els neons vermells enlluernen els carrers. Perquè vam parar a aquesta ciutat?
Doncs perquè en aquesta ciutat està el museu del S-21 i el camp d'extermini, els quals voliem visitar i així saber de primera mà una mica més sobre un dels genocidis més horrobles del segle XX. Per nosaltres viatjar és aprendre i pensem que hem d'aprendre el molt que han patit i segueixen patint moltes de les diferents cultures de la humanitat per culpa d'alguns bojos i les seves causes o deliris, ja siguin polítics, religiosos o culturals i d'aquesta manera, poder aprendre d'això per tenir consciència i no deixar que torni a passar.

Escola convertida en camp de concetració secret durant la dicatura de Pol Pot.

El 17 d'abril de 1975, liderats per Pol Pot els Jemeres Rojos - una guerrilla comunista- amb l'objectiu de retornar el país al seu passat agrícola e implantar la seva propia visió més extrema sobre el comunismo, van prendre el poder de Phnom Penh. En la seva creuada per convertir Cambodia en una utopia van exterminar a una quarta part de la població. Van practicar tortures, execucions massives, molta de la població moria de la desnutrició i eren obligats a fer treballs forçats. Un dels camps de la mort on arribàven camions carregats amb cambojans, amb els ulls tapats i lligats de peus i mans, era el de Choeung Ek que la Blanca i jo vam visitar.

Fossa comú dels camp d'extermini.

Aquí es descarregàven aquests camions plens de persones que segons el règim dels Jemeres els havien traït  d'una manera u altre. Aquestes acusacions no tenien cap fonament i molts cops només calia que la persona portés ulleres per fer-los pensar que era una persona culta, tingués una professió com la de mestre o doctor per pensar que els podrien traïr. Si no havien fet cap traició, no tenien cap inconvenient en inventar-se històries com que eren espíes de la CIA i coaccionats per horribles tortures, els presos acababen confessant, tot i que no era veritat. Un cop en el camp d'extermini se'ls matava amb qualsevol eina, Ganivet o a cops de pal. Però mai amb un tret, ja que segons el règim, les bales eren massa cares. Un cop morts, els tiraven a una de les 20.000 fosses comuns que hi havia repartides per tot el país.

Arbre en el que assessinaven als bebés a cops de cap contra el troc

El S-21 , convertit avui en dia en un museu (Tuol Sleng Museum) per poder divulgar i explicar la historia d'aquella barbarie (que també vam visitar) era una escola abans de que Pol Pot asumís el poder a Cambodia i el convertís en un camp de concetració on es practicaven tota mena de tortures i activitats contra els drets humans.

Passadís de cel·les del S-21

Cel·les on engarjolaven al presos i eren obligats a confessar per escrit les suposades traïcions.
Si no ho feien, eren traslladats a les sales de tortures.

Altres "estancies" del S-21 on eren empresseonats els "traïdors".

La dictadura de Pol Pot i els sus jemeres va durar 4 anys en el que va ser tal el secretisme amb el que es va executar aquest genocidi que pels ulls de la resta del món, els jemeres només eren un partit polític comunista més que governava  a Cambodia, arribant a tenir fins i tot representació a la ONU.

La visita al cap d'extermini i al Museu del S-21 ens va eriçar la pell. No ens entrava al cap que aquest horror hagués passat fa només 40 anys. Aquesta visita ens ha ensenyat a valorar encara més la nostra llibertat i aser conscients de que queda molta lluita encara perquè tota la humanitat pugui gaudir d'un món en pau i harmonia.

Estupa conmemorativa als exterminats durant el règim en el camp d'extermini.

A Phom Penh també vam visitar el Palau Reial i la Pagoda de Plata i el Wat Phnom, un temple ubicat en l'únic promontori de la ciutat.

Van Vieng: tot un descobriment!

La nostra següent parada, després de deleitar-nos amb la bonica ciutat de Luang Prabang va ser Van Vieng, on hi vam arribar amb una mini van. Van vieng és una petita població del nord de Laos, anclada al costat del riu Song on anys enrere era coneguda per la masificació de bars amb música a tota hòstia, borratxeres i el destí preferint pel turista jove per fer tubbing (recòrrer riu avall amb un "donut" fent parades a bars i bebent com cosakos!). Des del 2012, el govern va prohibir molts d'aquests locals i actualment s'ha convertit en un dels destins preferits de Laos.

Preguntant pels carrers del hostels més econòmics, unes noies de Guadalajara ens van aconsellar un bungalows a l'altre cantó del riu i va ser una decisió molt acertada. Així doncs, ens vam instal·lar en aquells bungalows de fusta molts senzills que comptàven amb un matalàs, un bany bastant precari, una mosquitera (imprescindible!!) i un ventilador.

Per variar la calor era sufocant i vam decidir passar aquella tarda refrescant-nos al riu. La veritat és que estirats a aquelles casetes de palla d'aquell chiringuito a la vora del riu, llegint un llibre i amb música chill-out de fons, mentre una brisa fresca ens pentinava la cara ens va transportar a un lloc molt llunyà del Vang Vieng de festa, de tubbing i de desfase que descriuen  a la guia o en algun blog.

La tarda anava caient i es feia l'hora de sopar. De camí al bungalow ens vam trobar amb la Sara i la Monica - les noies de Guadalajara- i ens vam juntar amb l'Àngel i el Raul, dos nois de Cantàbria, que també s'allotjaven allà. Així que amb unes quantes birres ben fredes, uns entrepans i un picoteo, vam fer petar la xerrada al balcó del seu bungalow mentre veiem l'espectacle de trons, llamps i pluja torrencial que va caure aquella nit, una nit amb gent molt especial.

Quan va parar de ploure, vam anar cap a la nostra caseta on hi ens esperava una sorpresa (diguem-li així...). Quan ens disposàvem a rentar-nos les dents abans de dormir, vam entrar al lavabo i unes estranyes boles de color negre a la pica van cridar la nostra atenció: "Això no son cagades d'ocell! - vam pensar-. Ens vam posar a inspeccionar el petit lavabo i ho vam trobar: una espècie de gripau treia el cap entre les parets. Vam tancar la porta i vam ficar-nos al llit. Però la curiositat ens matava i al cap d'una estona vam tornar a entrar-hi. Sorpresa! Teniem un convidat! Un caxo llangardaix de colors exòtics estava postrat a la paret. Vam tancar la porta i tots tres vam fer un pacte no escrit: no ens molestariem els uns als altres. Així que aquella nit vam dormir tots tres a la caseta de fusta.

L'endemà vam llogar una moto. Passant per camins pedregosos i sense asfaltar i disfrutant d'aquell especacle kàrstic que ens oferia el paisatge, vam arribar a les Bluee Lagoons. Un estanc d'aigua blava, amb un parell de salts des d'un tronc i varies lianes on podies fer el mico, a la vegada que et refrescaves en aquelles aigües que a part de cristal·lines, estaven ben fredes!

Per acabar la nit, vam voleiar pels carrers paral·lels al riu, vam fer un entrepà i vam fer una partideta al billar amb una gerra de cervesa ben freda.

Pd: Per cert, si alguna vegada veniu per aquí i entreu en alguns d'aquests bars, no us estranyi que a part de la carta de les begudes, t'ofereixin el menú d'estupefacients com bolets màgics, marihuana... etc. és totalment normal!!

Luang Prabang: Sabaidee Laos!!

Envoltada per una atmosfera mística, decorada pel Riu Mekong i farcida de temples, Luang Prabang ens espera a les 5 de la matinada per donar-nos la benvinguda amb una de les seves tradicions més antigues: el monjos de cada congregació peregrinen en fila per tot el poble mentre, agenollats a les voreres amb cistells plens de menjar, la gent del poble els espera per otorgar-lis aquesta mena de present i amb aquest gest de bona fe, presentar-li la seva bona voluntat a Budha.

Després d'aquesta rebuda tant especial decidim buscar hostel. Un cop l'hem trobat ens posem a dormir una estona, ja que el bus nocturn de 12 hores des de la fronera ens havia deixat baldats. Ja descansats comencem a conèixer el poble passejant per aquells carrers que semblen anclats en una altra època, totes les cases i establiments són de una o dos plantes, enganchades les unes a les altres, amb porxos que conviden a sentar-se als esglaons de les entrades per anar observant la vida del carrer.

A l'hora de dinar ens  emportem una grata sorpresa. Com que Laos havia estat conquerit per França, els francesos els hi van deixar en herència les "baguettes" i com a conseqüència els entrepans. Des de que haviem entrat a Àsia no haviem menjat entrepans, així que des d'aquell dia van ser fonamentals en la nostra dieta. Cap al vespre vam comprar una cervesa i ens vam sentar a la vora del riu Mekong per a despedir el sol fins al dia següent.

A les nits, l'itinerari estava clar: passeig pel Night Market i el sopar el feiem en un carreró estret on, en un cantó es muntaven taules i cadires i a l'altra paradetes de menjar autòcton on per menys d'un euro, et podies omplir el plat de diferents menjars fins que no t'hi cabés res més! Les taules eren grans i es compartien. És allà on vam conèixer a la Sabine i el Hagen que portaven 7 mesos viatjant per Àsia amb en Jakob, el seu fill de 2 anys d'edat.

Si estàs a Luang Prabang, una bona excursió és anar a les cascades Tat Kuang Si que estan a uns 25km del poble. Nosaltres vam agafar un tuc-tuc que ens va portar fins allà. Un cop dins i després de passar pel centre de recuperació d'ossos, vam anar recorrent i banyant-nos en els diferents salts d'aigua fins arribar a dalt de tot de la cascada. La veritat que amb la calor que feia, vam agraïr moltissim el poder-nos refrescar una miqueta!

L'últim dia el vam dedicar a recòrrer els que a la guia, estàn considerats com a punt d'interès: el Museu Nacional i Temple del Mont Phousi. ubicat al cim de la muntanya on s-hi té unes vistes espectaculars de la ciutat.