El mon dins la motxilla: Phnom Penh: testimonis d'un genocidi.

Phnom Penh a la qual vam arribar de nit després de tot un dia de viatge, incluint el tenir que crear la frontera de Laos a Cambodia, una de les fronteres on més timos, trucs i estratègies es produeixen del món per poder treure-li els calers als extrangers.

Phnom Penh és una ciutat bastant gran i la veritat és que a aquella hora de la nit, la seva principal atracció són els clubs d'alterne on les noies, assegudes a les terraces com a reclam, i els neons vermells enlluernen els carrers. Perquè vam parar a aquesta ciutat?
Doncs perquè en aquesta ciutat està el museu del S-21 i el camp d'extermini, els quals voliem visitar i així saber de primera mà una mica més sobre un dels genocidis més horrobles del segle XX. Per nosaltres viatjar és aprendre i pensem que hem d'aprendre el molt que han patit i segueixen patint moltes de les diferents cultures de la humanitat per culpa d'alguns bojos i les seves causes o deliris, ja siguin polítics, religiosos o culturals i d'aquesta manera, poder aprendre d'això per tenir consciència i no deixar que torni a passar.

Escola convertida en camp de concetració secret durant la dicatura de Pol Pot.

El 17 d'abril de 1975, liderats per Pol Pot els Jemeres Rojos - una guerrilla comunista- amb l'objectiu de retornar el país al seu passat agrícola e implantar la seva propia visió més extrema sobre el comunismo, van prendre el poder de Phnom Penh. En la seva creuada per convertir Cambodia en una utopia van exterminar a una quarta part de la població. Van practicar tortures, execucions massives, molta de la població moria de la desnutrició i eren obligats a fer treballs forçats. Un dels camps de la mort on arribàven camions carregats amb cambojans, amb els ulls tapats i lligats de peus i mans, era el de Choeung Ek que la Blanca i jo vam visitar.

Fossa comú dels camp d'extermini.

Aquí es descarregàven aquests camions plens de persones que segons el règim dels Jemeres els havien traït d'una manera u altre. Aquestes acusacions no tenien cap fonament i molts cops només calia que la persona portés ulleres per fer-los pensar que era una persona culta, tingués una professió com la de mestre o doctor per pensar que els podrien traïr. Si no havien fet cap traició, no tenien cap inconvenient en inventar-se històries com que eren espíes de la CIA i coaccionats per horribles tortures, els presos acababen confessant, tot i que no era veritat. Un cop en el camp d'extermini se'ls matava amb qualsevol eina, Ganivet o a cops de pal. Però mai amb un tret, ja que segons el règim, les bales eren massa cares. Un cop morts, els tiraven a una de les 20.000 fosses comuns que hi havia repartides per tot el país.

Arbre en el que assessinaven als bebés a cops de cap contra el troc

El S-21 , convertit avui en dia en un museu (Tuol Sleng Museum) per poder divulgar i explicar la historia d'aquella barbarie (que també vam visitar) era una escola abans de que Pol Pot asumís el poder a Cambodia i el convertís en un camp de concetració on es practicaven tota mena de tortures i activitats contra els drets humans.

Passadís de cel·les del S-21

Cel·les on engarjolaven al presos i eren obligats a confessar per escrit les suposades traïcions.
Si no ho feien, eren traslladats a les sales de tortures.

Altres "estancies" del S-21 on eren empresseonats els "traïdors".

La dictadura de Pol Pot i els sus jemeres va durar 4 anys en el que va ser tal el secretisme amb el que es va executar aquest genocidi que pels ulls de la resta del món, els jemeres només eren un partit polític comunista més que governava a Cambodia, arribant a tenir fins i tot representació a la ONU.

La visita al cap d'extermini i al Museu del S-21 ens va eriçar la pell. No ens entrava al cap que aquest horror hagués passat fa només 40 anys. Aquesta visita ens ha ensenyat a valorar encara més la nostra llibertat i aser conscients de que queda molta lluita encara perquè tota la humanitat pugui gaudir d'un món en pau i harmonia.