Vam desembarcar del ferry que ens havia portat des de Suratthani i vam agafar un taxi compartit amb més viatgers fins a Haad Yao -una de les platges del nord- on haviem reservat per internet un bungalow. Normalment no acostumem a fer-ho, però com aquella setmana era la festa de la lluna plena no voliem quedar-nos sense lloc. El hostel estava a la part alta i hi havia una bona patejada fins la platja. Per la tarda vam baixar a conèixer la platja i el poble, format per restaurants, hostels i tendetes que envoltaven la platja. Hi havia algo que no ens feia estar a gust: el hostel estava lluny, la platja era meravellosa però no li trobàvem el punt. No sé.. lo cosa no acabava de fluir. Però vam tirar de sabiduria viatgera i si algo no flueix, només has de fer que ho faci. Així que vam anar al 7/11 de torn (mini supermercats on hi pots trobar de tot!) on vam comprar birres i una bossa de cripsetes. Ens vam apalancar a la sorra de la platja i mentre el sol s'anava amagant rere el mar, la nostra percepció de l'illa anava canviant de parer: de cop i volta les llums de colors dels locals a peu de platja es van encendre, la música reggea dels mateixos anava ressonant dins dels nostres caps. Ja estava missió complerta! Realment vam sentir que estavem on haviem d'estar!
L'endemà ens vam canviar de hostel. Voliem estar a la platja i així va ser: vam trobar un bungalow a peu de platja: una cabana petiteta tota de fusta amb un futón cobert per una mosquitera, i a sobre el preu era dels més econèmics que haviem dormit a Tailàndia!
Pels matins ens llevàvem i directament feiem el primer bany del dia abans d'esmorzar. La Paola, - la propietaria del hostel- una italiana motxillera, mística i amb molta força interior , també feia aquest ritual tots els matins, així que ens trobàvem a l'aigua i feiem petar la xerrada.
Ens passàvem el dia a la platja del mateix hostel. Era temporada baixa i per tant, no hi havia gaire gent i com el hostel estava ubicat al millor tram de platja, tots els viatgers venien a banyar-se i a veure les postes de sol allà. Coneixiem a tothom i sempre tenies algú que t'explicava la seva història o el seu viatge. Com la Viki i l'Oscar, dos catalans que van viatjant i treballant per tot el món: o la Nicoletta, una italiana, professora d'idiomes i amant del yoga que treballa 6 mesos per viatjar-ne 6 més. Més d'una nit sortiem a sopar junts.
Coses del destí, ens vam retrobar de nou amb en Rob i la Jade, una parella d'anglesos amb qui ens ho haviem passat bomba a Koh Lanta cel·lebrant el Songkran. Ells també van acabar sucunbint als encant d'aquell lloc i es van instal·lar al bungalow del costat nostre. Cap dels 4 haviiem viatjat fins a l'illa en motiu de la Full Moon Party, però aquella mateixa nit, entre birra i birra ens vam anar escalfant i vam decidir que no podiem marxar sense saber de què es tractava aquella gran festa. Així que incitats pel conductor del tuk-tuk, ens vam embadurnar els uns als altres amb pintures fluorescents i amb un cubatilla de ron a la mà ens vam plantar a la Haad Rin.
Aquella mateixa platja que el matí anterior ens havia impactat per la abrupta bellesa, ara s'havia convertit en una "rave" de llums de làser, escenaris sobre la sorra amb exagerats altaveus i una multitud de persones vestides i pintades de colors fosforitos ballant i bebent, descalços a la sorra, i absorts pels espectacles de llum i foc. No era el nostre ambient, però ja que hi èrem ho vam donar tot! Una nit diferent, una nit mooolt divertida!!
Haviem llegit a molts blogs de viatgers que tothom tenia la seva illa a Tailàndia però semblava que nosaltres no la trobàvem. A tot arreu estàvem a gust però no acabàvem de trobar res realment especial. Fins que vam arribar a Koh Phangan: les seves postes de sol, la nostra caseta de fusta a peu de platja, la companyia.... Teniem una conexió especial amb aquell tros de terra i amb la gent amb qui la compartiem. Per tot això, Koh Phangan i la seva platja de Haad Yao ens va fer sentir que aquell era el nostre racó especial a la terra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario