La nostra següent parada, després de deleitar-nos amb la bonica ciutat de Luang Prabang va ser Van Vieng, on hi vam arribar amb una mini van. Van vieng és una petita població del nord de Laos, anclada al costat del riu Song on anys enrere era coneguda per la masificació de bars amb música a tota hòstia, borratxeres i el destí preferint pel turista jove per fer tubbing (recòrrer riu avall amb un "donut" fent parades a bars i bebent com cosakos!). Des del 2012, el govern va prohibir molts d'aquests locals i actualment s'ha convertit en un dels destins preferits de Laos.
Preguntant pels carrers del hostels més econòmics, unes noies de Guadalajara ens van aconsellar un bungalows a l'altre cantó del riu i va ser una decisió molt acertada. Així doncs, ens vam instal·lar en aquells bungalows de fusta molts senzills que comptàven amb un matalàs, un bany bastant precari, una mosquitera (imprescindible!!) i un ventilador.
Per variar la calor era sufocant i vam decidir passar aquella tarda refrescant-nos al riu. La veritat és que estirats a aquelles casetes de palla d'aquell chiringuito a la vora del riu, llegint un llibre i amb música chill-out de fons, mentre una brisa fresca ens pentinava la cara ens va transportar a un lloc molt llunyà del Vang Vieng de festa, de tubbing i de desfase que descriuen a la guia o en algun blog.
La tarda anava caient i es feia l'hora de sopar. De camí al bungalow ens vam trobar amb la Sara i la Monica - les noies de Guadalajara- i ens vam juntar amb l'Àngel i el Raul, dos nois de Cantàbria, que també s'allotjaven allà. Així que amb unes quantes birres ben fredes, uns entrepans i un picoteo, vam fer petar la xerrada al balcó del seu bungalow mentre veiem l'espectacle de trons, llamps i pluja torrencial que va caure aquella nit, una nit amb gent molt especial.
Quan va parar de ploure, vam anar cap a la nostra caseta on hi ens esperava una sorpresa (diguem-li així...). Quan ens disposàvem a rentar-nos les dents abans de dormir, vam entrar al lavabo i unes estranyes boles de color negre a la pica van cridar la nostra atenció: "Això no son cagades d'ocell! - vam pensar-. Ens vam posar a inspeccionar el petit lavabo i ho vam trobar: una espècie de gripau treia el cap entre les parets. Vam tancar la porta i vam ficar-nos al llit. Però la curiositat ens matava i al cap d'una estona vam tornar a entrar-hi. Sorpresa! Teniem un convidat! Un caxo llangardaix de colors exòtics estava postrat a la paret. Vam tancar la porta i tots tres vam fer un pacte no escrit: no ens molestariem els uns als altres. Així que aquella nit vam dormir tots tres a la caseta de fusta.
L'endemà vam llogar una moto. Passant per camins pedregosos i sense asfaltar i disfrutant d'aquell especacle kàrstic que ens oferia el paisatge, vam arribar a les Bluee Lagoons. Un estanc d'aigua blava, amb un parell de salts des d'un tronc i varies lianes on podies fer el mico, a la vegada que et refrescaves en aquelles aigües que a part de cristal·lines, estaven ben fredes!
Per acabar la nit, vam voleiar pels carrers paral·lels al riu, vam fer un entrepà i vam fer una partideta al billar amb una gerra de cervesa ben freda.
Pd: Per cert, si alguna vegada veniu per aquí i entreu en alguns d'aquests bars, no us estranyi que a part de la carta de les begudes, t'ofereixin el menú d'estupefacients com bolets màgics, marihuana... etc. és totalment normal!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario