Luang Prabang: Sabaidee Laos!!

Envoltada per una atmosfera mística, decorada pel Riu Mekong i farcida de temples, Luang Prabang ens espera a les 5 de la matinada per donar-nos la benvinguda amb una de les seves tradicions més antigues: el monjos de cada congregació peregrinen en fila per tot el poble mentre, agenollats a les voreres amb cistells plens de menjar, la gent del poble els espera per otorgar-lis aquesta mena de present i amb aquest gest de bona fe, presentar-li la seva bona voluntat a Budha.

Després d'aquesta rebuda tant especial decidim buscar hostel. Un cop l'hem trobat ens posem a dormir una estona, ja que el bus nocturn de 12 hores des de la fronera ens havia deixat baldats. Ja descansats comencem a conèixer el poble passejant per aquells carrers que semblen anclats en una altra època, totes les cases i establiments són de una o dos plantes, enganchades les unes a les altres, amb porxos que conviden a sentar-se als esglaons de les entrades per anar observant la vida del carrer.

A l'hora de dinar ens  emportem una grata sorpresa. Com que Laos havia estat conquerit per França, els francesos els hi van deixar en herència les "baguettes" i com a conseqüència els entrepans. Des de que haviem entrat a Àsia no haviem menjat entrepans, així que des d'aquell dia van ser fonamentals en la nostra dieta. Cap al vespre vam comprar una cervesa i ens vam sentar a la vora del riu Mekong per a despedir el sol fins al dia següent.

A les nits, l'itinerari estava clar: passeig pel Night Market i el sopar el feiem en un carreró estret on, en un cantó es muntaven taules i cadires i a l'altra paradetes de menjar autòcton on per menys d'un euro, et podies omplir el plat de diferents menjars fins que no t'hi cabés res més! Les taules eren grans i es compartien. És allà on vam conèixer a la Sabine i el Hagen que portaven 7 mesos viatjant per Àsia amb en Jakob, el seu fill de 2 anys d'edat.

Si estàs a Luang Prabang, una bona excursió és anar a les cascades Tat Kuang Si que estan a uns 25km del poble. Nosaltres vam agafar un tuc-tuc que ens va portar fins allà. Un cop dins i després de passar pel centre de recuperació d'ossos, vam anar recorrent i banyant-nos en els diferents salts d'aigua fins arribar a dalt de tot de la cascada. La veritat que amb la calor que feia, vam agraïr moltissim el poder-nos refrescar una miqueta!

L'últim dia el vam dedicar a recòrrer els que a la guia, estàn considerats com a punt d'interès: el Museu Nacional i Temple del Mont Phousi. ubicat al cim de la muntanya on s-hi té unes vistes espectaculars de la ciutat.