Cel·lebrant Songkran a Koh Lanta!!

El nostre següent destí va ser Koh Lanta, on hi vam arribar amb una combinació de furgo i ferry des de Ao Nang. Ja ens haviem informat sobre aquesta illa i ja sabiem que no hi trobariem platges paradisíaques però el nostre objectiu era trobar un lloc còmode i econòmic on apalacar-nos-hi durant una setmana. Teniem un objectiu clar: el hostel havia d'estar o aprop de la platja o tenir una psicina per poder sofocar aquell calor asfixiant que ens estava xuclant tota l'energia. I després de donar-li moltes voltes ens vam decidir per uns bungalows a escasos 200 metres de la platja, amb psicina, amb l'esmorzar inclós i per un preu baratíssim. Just el que buscàvem!!

Els dies transcorrien amb calma: esmorzar tranquilament, un banyet a la piscina, un passeig per la llarga platja Phra Ae -coneguda com Long Beach-, una cervesa fresca a l'ombra del parasol de la psicina i això si: litres i litres d'aigua. Crec que mai haviem begut tal quantitat d'aigua!!...

Feia moltissima calor, tant, que erem incapaços de fer res més que remullar-nos una vegada rere l'altre fins que el sol amainava per deixar pas a la nit. Només en aquest moment era quan abandonavem el bungalow i sortiem a descobrir els petits restaurants de la carretera principal per degustar els plats típics de Tailàndia. Un parell de nits també vam anar caminant fins al night market, ubicat a pocs metres del hostel. Les paradetes iluminades s'acumulaven en un recinte a l'aire lliure on el fum de les brases, l'olor d'espècies i el "fritanga" s'acumulaven a l'aire formant una espècie de boira que ambientava les actuacions que adults i nens feien sobre un escenari cantant i ballant cançons tailandeses, cançons que des de la primera tonada s'et fiquen al cap i no pots deixar de tararejar-les!

Durant aquests dies els vam dedicar a actualitzar el blog i a organitzar una mica la nostra ruta per Tailàndia, però la nostra "rutina" es va veure truncada el dia 13 d'abril. Aquell dia era Songkran, l'any nou Tailandès. Ja ens havien explicat alguns viatgers que ens haviem creuat pel camí, de què es tractava aquell dia, així que el dia anterior ens vam preparar i vam comprar un parell de pistoles d'aigua. Estava clar que no ens ho anàvem a perdre!

Per posar-vos una mica en situació, el Songkran és el dia de Any Nou en el calendari budista. Tradicionalment els tailandesos s'arribaven als temples per beneïr amb aigua a les figures dels budes i amb la mateixa mullaven les esquenes del més grans per demostrar-li respecte, però amb els anys ha anat evolucionant fins al que avui en dia és: la gran festa de l'aigua! Literalment una guerra aquàtica: els carrers s'omplen d'enormes cubells, mangueres, galledes i pistoles d'aigua.

Nosaltres que no sabiem ben bé el que ens trobariem, vam sortir del hostel amb les pistoles d'aigua carregades, però arribats al carrer principal vam flpiar amb la que tenien liada: una camioneta amb deposit d'aigua descarregaba litres i litres en un cubell gegant, mentre una altra descarregaba blocs de gel. No vam tenir temps d'assimilar el que estàvem veient, quan un grup de viatgers capitanejats per l'amo del local ens van donar la benvinguda amb tot un plegat de galledes d'aigua gelada que ens van tirar pel cap: Sabadi Pi Mai!! (Bon any nou!)

I així va transcòrrer el nostre dia. Ens vam apalancar en aquell bareto i, amb una galleda d'aigua en una ma i una birra a l'altra , vam passar el dia i la tarda banyant amb aigua a qualsevol que passes per davant nostre: motoristes, tuk-tuks i taxis descoberts carregats amb turistes, gent que caminaba pel carrer...  Inclús viatgers que havien llogat un taxi, l'havien decorat amb fulles de palmera i s'havien disposat a batallar en aquella guerra d'aigua on tot s'hi valia! Tots, d'una manera u altra acababen ben xops quan passaven pel nostre pas! Realment un divertidissim que ens va donar l'oportunitat de poder celebrar l'Any Nou a Thailandia, compartir aquell dia tan especial per ells amb ells i com ells!

Des de Koh Lanta, i després de donar-li moltes voltes, ens vam decidir a fer una de les excursions que ofereien des d'aquí. Informats a través de varis blogs, tots aconsellaven l'excursió d'un dia a Emerald Cave i ens vam decantar per aquesta en comptes de les massificades Ko Phi Phi i la veritat és que va resultar ser un desastre (o aquesta és la meva opinió!). Es tractava de pujar a una llanxa que feia un parell de parades per fer snorkell. En una d'elles vaig durar a l'aigua escassos 5 minuts: el david i jo (després d'haver-ho fet els altres 15 que ana`ven amb nosaltres) vam saltar a l'aigua i al minut teniem tal quantitat de peixos al voltant que era quasi imposible nadar i no tocar-los, perquè ni tan sols es molestaven a apartar-se. Donava fins i tot una sensació claustrofòbica! Les fotos parlen per si soles.

Per dinar, ens van parar a una platja (que sí haig de reconèixer que era espectacular) on els inetgrants de l'equip ens van donar de dinar i ens van deixar una horeta per disfrutar d'aquelles aigües transparents i de sorra blanca.

Per posar punt i final, vam navegar fins al que ells anomenàvem el punt fort de l'excursió, la Emerald Cave. I sí que va ser fort, si! Entre 5 i 7 llanxes estaven aparcades davant l'entrada de la cova  des d'on s'anava llançant la gent amb els salvavides posats. Era una marabunta de gent creuant nedant una cova fent trenets.... A mesura que t'anaves endinsant, la cova es feia cada cop més fosca. Era impossible seguir nedant, escanyats pel flotar del salvavides i xocant contra centenars de peus , braços, caps.... per finalment arribar a una platgeta petitisima que s'amagava a l'altre costat de la cova. Poc a poc s'anava omplint de gent fins no caber-hi ni una agulla. Sentats en una pedra sota l'ombra d'una palmera, observàvem aquell espectacle turístic -del que també hi formàvem part- mentre rèiem fent símils amb les escenes de naufragis de les pel·lícules. Una turistada total! Primer i últim cop en aquest viatge que fariem una exursió de guiris!