Les impresionants Cataratas de Iguazú!!

I per fi les Catarates!! Ja teniem ganes de tornar a viatjar. Després de passar 5 dies a la gran ciutat de Buenos Aires envoltats de grans edificis, monuments i museus vam posar rumb a la part més nord del país: Puerto Iguazú. Ubicat enmig de la selva, amb els carrers empedrats d'un color vermell que contrasta amb el verd de les gegants palmeres, és el punt de trobada per visitar les Catarates d'Iguazú.

La visita al parc es fa a través d'unes passarel·lesde metall per on pots recòrrer per dins la selva per anar d'una cascada a l'altra al mateix remps que entres en contacte directe amb la vegetació i la fauna de la zona. Per què us feu una idea: només començar el camí ja ens van rebre aquests animalons, que aprofiten el despiste d'algun turista per robar-li qualsevol peça de menjar!

Una vegada dins del P.N, hi ha varis itineraris per recòrrer. Nosaltres vam vomençar pel circuit inferior, on poc a poc anàvem visualitzant a l'horitzó, entre la immensa vegetació, la dimensió desmesurada d'aquelles cascades i per on ens anàvem apropant fins al punt de casi poder-les tocar!! Era tanta la força amb què queia l'aigua, que a molts balcons t'hi quedaves xop!!

                           

Els nostres ulls no donàven crèdit de la meravella i l'encant d'aquell lloc. No podiem deixar de mirar com l'aigua queia amb força entre aquelles roques, al mateix temps que la pluja que deixava anar i la brillantor del sol formaven un espectacular arc de San Martí que emmarcava aquella fotografia. Impresionant!!

Després de fer un petit pic-nic, vigilant que els coaties no ens prenguèssin els entrepans, vam agafar un trenet que ens va portar fins l'inici del circuit que portava fins la Garganta del Diablo. Si el que haviem vist fins ara ens havia impresionat, veure de primera fila la cascada més gran ens va deixar sense paraules! Era una gran balconada d'es d'on es podia veure des de dalt el naixement de la cascada.

Per acabar vam fer el circuit superior, un passeig de ponts que creuaven per sobre les cascades que haviem vist des del circuit inferior.

Meravellats per la força de la naturalesa vam agafar l'autobús que ens portaria de nou al poble. vam arribar al càmping (bé, en realitat era un jardí - quasi selva- d'una senyora que era modista), vam fer un bany a la piscina (li diem piscina, però era una balsade plàstic d'aigua marrón!) per treure'ns la xafogor i vam descansar. L'endemà tornariem a les catarates, però aquest cop del cantó brasiler.

Vam creuar la frontera entre Argetina i Brasil i vam arribar al P.N. Aquest cop no era tant de caminar, sinó de veure la immensitat d'aquestes des d'un punt de vista més general.

O aixó és el que semblava el principi!! Dins del parc vam agafar un autobús descobert que et deixava a l'inici del passeig. Era un seguit de balcons des d'on es podien veure les infinites cascades que formaven quell conjunt, però va arribar un moment que no oblidarem mai.

 El camí s'endinsava cap a l'interior de la selvatge Garganta del Diablo, on podies sentir com l'aigua ens esquitxava amb força fins al punt de quedar-nos ben molls!! és imposible explicar amb paraules el que estàvem sentint tots els nostres sentits.

                           

Exhausts d'aquella meravella, vam agafar de nou l'autobús que ens portaria de nou a Buenos Aires. 20 hores donen per molt i, rememorant les imatges que s'havien gravat a les nostres retines i vam arribar a la conclusió que les Catarates d'han de veuere des dels dos cantons, tan l'argentí com el brasiler valen molt la pena. Són dues experiencies diferents però inoblidables!!

Arribats a Buenos Aires, vam recollir les maletes i ens vam dirigir a l'aeroport per viatjar cap el nostre següent destí: Ushuaia. Ja ni recordàvem què era agafar un avió i arribar a destí en un sol trajecte de poc més d'una hora!!