Mi Buenos Aires Querido

A Buenos Aires hem estat instal·lats al barri de Recoleta, on la Triana, l'Enrique i la Jose (la germana de l'Enri) hi tenen un pis. Abans de marxar de San Martin l'Enrique ens va donar les claus del pis i la Triana quatre instruccions per poder manegar-noss per la ciutat. En quatre dies ells també viatjarien cap a la capital i ens trobariem tots allà.

Teniem la targeta Sube (la versió argentina de la T-10), un apartament en un dels millors barris de Buenos Aires, vam canviar el "coger" per "agarrar" i "bus" per "bondi". Ja semblavem uns aut+entics porteños! (Se li dieun porteños al argentin que viuen a Buenos Aires).

Vam decidir buscar per internet si existia a la capital algun freetour - tours gratuïts que es fan caminant, on els guies acostumen a ser universitaris i t'expliquen la història de la cutat a canvi d'una propina al final de la visita guiada- . Teniem ganes de conèixer la ciutat i en vam fer 2. El primer el vam fer un matí, amb el que vam visitar el mític Teatre Colón, la Torre monumental, Retiro, vam passejar pels carrers de Palermo descobrint els "Speak easy" (llocs secrets amagats als soterranis de locals com floristeries, llibreries... que servien com a punt de reunió i per beure) i acabant entrant a l'impactant Cementiri de Recoleta, perdent-nos pels seus carrerons de gran panteons i estàtues i on vam poder veure on va ser enterrada Evita Perón.

A l'endemà vam fer l'altre: un tour que es centrava en els edificis més emblemàtics del micro centro. Vam començar visitant l'impresionant Congreso de la Nación, vam passejar per l'Avenida de Mayo amb el mític Café Tortoni, l'esglèsia on oficiava el Papa Francisco abans de ser-ho i el Cabildo. També la Casa Rosada, on tot recordarem en els seus balcons com Evita (o Madonna a la pel·lícula) feia els seus multitudinaris discursos o Maradona aixecant la Copa del Món.

I com no, la Plaza de Mayo, una de les visites més esperades per nosaltres, per ttoa la seva istòria reivindicativa i per suposat per un dels col·lectius que més admiració en causa: Las Madres y las Abuelas de Mayo.

No podiem marxar de la ciutat sense passar per Caminito, un del llocs més pintorescos de la ciutat: un barri diferent, amb les façanes pintades de colors llampants, amn figures a tamany real de personatges sortint per finestres i balcons i amb els seus carrers empedrats, plens de bars, terraces, venedors ambulants d'artesania i turistes bocabadats davant ballarins de tango. També ens vam acostar fins a les portes de "la bombonera".

Aquests dies a Buenos Aires han estat un no parar de trobades amb vells amics, com la Brenda amb la seva parella i en Gabriel, que són part de l'equipazo amb el que vaig fer el Camino del Inka fa 5 anys. Després de tant de temps ens vam retrobar per sortir a prendre una birra i posar-nos al dia els uns dels altres. Vam passar una molt bona estona en boníssima companyia. 

Com amb l'Ignacio i en Jose. Us enrecordeu d'ells? Són aquella parella que ens van alçar fent dit a Cafayate i des de llavors va sorgir una bonica amistat. Doncs ells també vivien a Buenos Aires, així que una nit ens van convidar a sopar en un asador i, entre carn, vi i bones converses se'ns van fer les 4 de la matinada!

A finals de setmana van arribar l'Enrique i la Triana i vam tenir una mica de temps per gaudir d'ells. En el pis de l'Enrique, a part de la seva germana, vam conviure també amb en Lennon, un brasiler que havia anat a Buenos Aires per aprendre español. Així que, aprofitant que el pare del Lennon havia vingut a conèixer la ciutat i que l'Enrique i la Triana estaven per aquí, vam sortir tot junts a sopar a la Catedral del Tango. La Jose i l'Enrique ens hi van portar perquè, si t'animes, abans de sopar pots prendre quatre classes i després de sopar posar-les en pràctica a la pista de ball, però ni el sector català ni el sector brasiler haviem begut prou! jajajajaja!

Com ja és una tònica argentina, no han parat de posar-nos les coses fàcils des de que vam arribar a Buenos Aires. Per a nosaltres aquesta ciutat és tango, mate, lluita ciutadana, història i bona gent, sobretot molt bona gent.