Valparaíso: " ente cerros y colores"

"Valparaíso, qué disparate eres, qué loco, puerto loco, qué cabeza con cerros, desgreñada, no acabas de peinarte, nunca tuviste tiempo de vestirte, siempre te sorprendió la vida, te despertó la muerte, en camisa, en largos calzoncillos con flecos de colores, desnudo con un nombre tatuado en la barriga, y con sombrero, te agarró el terremoto, corriste enloquecido, te quebraste las uñas, se movieron las aguas y las piedras, las veredas, el mar, la noche, tú dormías en tierra, cansado de tus navegaciones, y la tierra, furiosa, levantó su oleaje más tempestuoso que el vendaval marino, 

el polvo te cubría los ojos,las llamas quemaban tus zapatos, las sólidas casas de los banqueros trepidaban como heridas ballenas, mientras arriba las casas de los pobres saltaban al vacío como aves prisioneras que probando las alas se desploman..."

Així és com descriu Pablo Neruda la ciutat on va viure durant molt de temps. Una ciutat molt peculiar, rodejada de cerros poblats per cases de multicolors, carrers estrets,empinats i adoquinats mentre que el centre gaudeix d'un grandíssim port amb edificis moderns plens de finestres sense cap encant.

El nostre día a Valparaíso va consistir bàsicament en perdren's pels carrerons dels cerros, admirant la combinació de colors de les cases des dels seus miradors, pujant i baixant per les seves escales, quedant-nos bocabadats amb les obres d'art que adornen les seves parets ... I és que Valparaíso és la capital de grafittis de Xile!

En un dels seus miradors ens vam retrobar de nou amb una de les més imoactants obres de Inti. Un mural enorme a la pared d'un edifici que cridava molt l'atenció.

Quan ja haviem caminat prou per haver fet gana, i recomanats per unes noies de Barcelona que haviem conegut al Chaltén, ens vam donar el gust de provar les famoses "Chorrillanas", un plat típic de Xile que consisteix en patates fregides, tacos de carn de vedella, salsitxes i formatge! Tremendo!!