Ushuaia i Calafate (Perito Moreno)

 Ushuaia i el P.N de la Tierra del Fuego

Quan surts de l'aeroport, el primer que et trobes és: a un cantó la Patagonia argentina; a l'altre la xilena, davant teu Ushuaia i darrere el mar que et porta fins l'Antàrtida. Essent la ciutat més autral del món, el clima fins i tot a l'estiu és fred! La ciutat és una barreja  entre poble de muntanya i ciutat nòrdica europea, però amb un aire místic que li dóna ser la fi del món.

A Ushuaia s'hi troba el P.N de Tierra del Fuego on vam decidir fer-hi un trekking, així que durant aquest dia ens vam dedicar a fer les compres oportunes de menjar per passar-hi un parell de dies i així aprofitar per passejar pels carrers de la ciutat.
Vam entrar al parc i ens vam dirigir a la zona d'acampada lliure on vam plantar la nostra tenda enmig d'un bosc, al costat d'un lac i tot envoltat de grans muntanyes. Un plaer pel nostres sentits!! Un cop instal·lats, vam  començar la caminata pel sender que pujava fins al Cerro Guanaco. Un ascens de 4 hores que recorria boscos, llacs, pampes. Fins i to vam haver de creuar clapes de gel!!

Amb els peus bens xops de creuar bassals creats pel "deshielo", encaràvem l'última pujada amb un desnivell considerable, però amb unes vistes immillorables que ens donàven forces per continuar.

Finalment arribem al cim. Sense pressa però sense pausa, fent les fotografies de rigor, contamplant on èrem i ens adonem que era el nostre primer cimma la Patagònia i això ja fa que sigui molt especial.

Vam arribar a la tenda i ens vam posar a buscar llenya per poder fer un foc que ens treiès el fred de sobre . Un cop sentats al voltant del fog, sopant una bona sopa (de sobre, és clar!!) calenteteta, ens relaxem i gaudim tranquil·lament d'estar sols en mig de la natura.

El Calafate: El glaciar Perito Moreno

Vam arribar a El Calafate amb un objectiu clar: veure de prop el Perito Moreno, el glaciar que en tantes fotografies haviem vist des de casa quan planificàvem el nostre viatge.
El Calafate és un poble mitjanament petit ubicat estratègicament entre gran muntanyes i glaciars, convertint-se així en la porta d'entrada de turistes i/o viatgers que busquen experiències increíbles , com és ara fer trekkings per sobre els glaciars o recòrrer llacs en kayak entre blocs de gel. És per això que bàsicament els seus carrers estan plens d'agències d'aventures i botigues de roba de muntanya.
Com ja ve sent costum en nosaltres, vam plantar la nostra tenda en un càmping prou cèntric per passar la nit i ens vam dirigir al centre per gestionar com arribar fins allà. Ens vam acostar fins la terminal d'autobusos i ja ho tenim! L'endemà agafàvem un autobús que ens deixaria a la porta!

Tot i que quan vam arribar  el dia estava emboirat, el xòfer, molt trempat, ens va dir que en mitja hora escamparia. Eesperançats i ben abrigats vam començar a biaxar les escales que t'anaven apropant cap al glaciar. De sobte: Voilá! Ja el teniem davant!

Des d'aquell primer mirador teniem una vista general on s'apreciava la dimensió d'aquell bloc de gel. No podiem deixar de mirar cada metre de gel, les seves formes punxegudes com si fóssin torres.

Però sobretot ens cridava l'atenció aquella barreja de colors: entre escales de blancs, resaltaven amb força formacions d'un blau cel intens que naixia de la compactació de l'aigua. Impresionant!!

Bocabadats, vam seguir baixant esglaons i rampes fins arribar a altres balcons, des d'on podies mirar de front al Perito Moreno: entre 50 i 60 metres d'alçada i 5 km d'amplada. No ens dèiem res, ens havia deixat sense paraules. Només ens miràvem, l'observàvem amb atenció., escoltant com de tant en tant, el cruxir del gel feia que petites cascades naixéssin d'entre el gel fins al llac.

Asseguts en un banc d'un dels balcons, vam fer un entrepà, mentre seguiem admirant allò que semblava impossible: veniem de la selva i ara estàvem davant d'un glaciar gegant. Amb quantes coses més ens sorprendria Argentina??

Un so fort va trencar el silenci amb què la gent passejava i... patapam! Un bloc de gel es va desprendre just davant nostre! Una sensació brutal!

Va començar a caure una pluja fina, però res ens pararia! Vam seguir caminant entre passarel·les i cada cop que el tornàvem a veure, ens impactava tant com la primera.
Va ser a les 16h quan vam agafar l'autobús de tornada al poble. Vam sopar al càmping i, un cop dins la tenda, enfundats dintre els nostres sacas de dormir, vam quedar-nos adormits pensant en aquell gegant de gel.