Ruta 40, de Salta a Tucumán en autostop

Després d'un parell de dies a Sant Pedro d'Atacama recuperant-nos del Salar d'Uyuni (en tots els sentits!) vam agafar un autobús cap a Salta (vam intentar fer autostop, però era el desert, i no passàven gaires cotxes!), al nord oest d'Argentina: 4 hores recorrent la carretera que descendia per la imponent Quebrada de Humahuaca. Arribats a Salta "la linda" ens vam instal·lar al hostel i, deixant enrere el fred del desert, ens vam deixar invadir per aquell clima càlid i ens vam prendre aquells 3 dies de relax.

Info Tour Salar d'Uyuni

Info Sucre

El Salar d'Uyuni, el desert de sal més gran i a més altura del món

El Salar d'Uyuni, un dels llocs on més ganes reniem d'anar des de que vam començar aquest viatge. 

Sucre, de voluntaris a l´Hogar Tata Juan de Dios

En Xavi i la Txell del blog de viatges "Estem de Vacances" ens van passar el contacte d´en Pau, un català nascut a Sucre que junt amb els seus 2 germans, amb 2 anyets va ser adoptat per una parella de Vic. Als 18 anys en Pau va tornar a Sucre i amb el temps va conèixer l´Esther, una boliviana molt bona gent que treballa com a cuidadora l´orfanat Hogar Tata Juan de Dios. Es van casar i es van quedar aquí, sempre vinculats i donant un cop de mà al Hogar. Ell ha estat el nostre contacte amb l'orfanat i més tard s´ha convertit en un gran amic i la millor companyia a Sucre.

Dilluns per la tarda, juntament amb en Pau, vam anar a conèixer el hogar i a que ens féssin cinc cèntims de com seria el nostre voluntariat. Vam entrar i en Pau ens va anar presentant a les cuidadores i educadores de la primera planta. És aquí on viuen els més petits, de 0 a 2 anys. En Pau va obrir la porta de la sala gran on juguen i on estan els nens quan no dormen i la impressió va ser bestial!

Info tour Las Pampas del Yacuma

Rurrenabaque i les Pampes del Yacuma

Durant els dies que vam estar a l'hostal de La Paz, ens vam creuar amb un viatger i, parlant dels nostres respectius viatges, ens va que marxava a Rurrenabaque, un poble de l'Amazones de Bolivia. Amazones?? A Bolivia?? Moguts per la curiositat ens vam posar a investigar: el 60% del país és Amazonia. Després de llegir i flipar amb les fotos per internet i, sense entrar en els nostres plans inicials, vam decidir que ens voliem aventurar a visitar les Pampes del Yacuma. La millor opció era contractar un tour amb guia de 3 dies/ 2 nits, ja que ens havien avisat que no s'hi podia accedir sense guia.

La carretera de la muerte: descens en Btt.

Segur que tots coneixeu o heu sentit a parlar alguna vegada de la "carretera de la muerte" a Bolivia, una pista estreta plena de corbes tancades que van zigzaguejant un abisme brutal, sense tanques de

protecció... Aquesta carretera ere el nexe d'unió entre els pobles de la selva, com és Coroico, i la ciutat de La Paz. Normalment aquesta carretera era transitada per camions que transportaven materials de la selva a la ciutat i per autobusos carregats de passatgers. Degut a la gran quantitat d'accidents mortals que es produïen en aquest trajecte, es va convertir en la carretera més perillosa del món, convertint-se així en la protagonista de milers de documentals i notícies.Doncs bé, algunes empreses de turisme de La Paz dedicades a l'esport extrem han tingut la brillant idea d'oferir un tour per baixar aquesta carretera en btt. Irresistible, eh???

Info La Paz

La gran ciutat de la Paz

Després d'un pesat trajecte amb autobús des de Copacabana, vam arribar a la ciutat de La Paz. La primera imatge del lloc és impactant: una enorme ciutat plagada de gent pel carrer, milers de cotxes circulant i una acumulació de cases i construccions que abarroten els turons que envolten la ciutat. A La Paz hi ha censats casi 800.000 habitants instal.lats a la ciutat que oscil.la entre els 3.000m i els 4.100m sobre el nivell del mar. Des de qualsevol racó de la ciutat es pot visualitzar el Huayna Potosí a 6.088m i l'Illimani ( 6.422m), que és l'emblema de la ciutat.

Info Puno, Copacabana i Isla del Sol

Copacabana i la Isla del Sol

Copacabana

Vam agafar un autobús de Arekipa a Puno ( Perú), a aquesta ciutat només la faríem servir de enllaç  per passar-hi una nit i poder agafar pel matí l'autobús que va a Copacabana (Bolivia).

A les 7:00 del mati agafàvem el bus i 2 hores i mitja després paràvem a la frontera de Perú amb Bolivia, vam  baixar del bus i a la caseta d'inmigració  peruana ens van sellar la sortida del pais al passaport. Caminem  100m i a la caseta d'inmigració  boliviana fem la mateixa operació però aquest cop el segell és d'entrada.

Info Arekipa i Cañon del Colca

Info Machu Pichu

Info Cuzco i Valle Sagrado

Info Lima, Ica i Paracas

Arekipa i el Cañón del Colca

Arekipa, la ciutat blanca

Després de passar 4 dies a Cusco disfrutant amb calma de la ciutat i de les converses amb altres viatgers (alguns d’ells ara ja amics) al pati del hostel Estrellita que per nosaltres ha estat com una segona casa, volem agraïr-li a Don Francisco el tracte que hem rebut i haver-nos fet sentir tant agust.

Aquí vam tenir la sort de creuar-nos amb Bea i Maria, dues infermeres d’Andalusia que estarien un mes y mig fent voluntariat donant un cop de mà a l’Hospital de San Andrés de Cusco. Han estat sempre atentes amb nosaltres, recomanant-nos racons de Cuzco i donant-nos consells i trucs per conéixer la ciutat d’una manera més econòmica. 

Machu Pichu, la ciutat amagada

Començava l’etapa per arribar a l’esperat Machu Pichu. Com ja és costum en nosaltres ho hem fet pel camí alternatiu: menys turístic i molt més econòmic. A la plaça d’Ollantaytambo ens vam aliar amb una parella de francesos per tal de que el bitllet del colectivo ens sortís més econòmic. La veritat és que gràcies a poder fer els tractes amb el mateix idioma i amb la capacitat negociadora d’en David ( és del barrio!!!) vam aconseguir un bon preu pels quatre.

5 hores de camí espectacular, atravessant muntanyes i rius, per una pista de terra envoltada de penyasegats on en moltes corbes hi havia desprendiments, i arribant a passar per ports de muntanya de 4.300 metres d’altura. Un trajecte on es van barrejar el pànic, l’il.lusió per arribar i l’impressió d’aquella meravellosa ruta.

,

Cuzco i el Valle Sagrado

Cusco: Primeres impresions

Un altre cop toca matinar, muntar les motxilles i tornar a deixar enrere un nou poble. Això si, marxem carregats d’experiències, sensacions e històries. Com la d’en Juan, el peruà de 60 anys que, junt amb la seva família, regenten el hostel on hem passat 2 nits a Paracas. El matí que marxàvem teniem les motxilles recolzades a la recepció mentre acabàvem d’esmorzar. En Juan va tombar una mica la meva motxilla per poder veure la part del davant i amb un gest de les seves mans va assenyalar les sabatilles que porto penjades de les meves nebodes quan eren petites. Jo li vaig explicar que era una forma de portar-les sempre amb mi i ell, amb una brillantor especial als ulls i mirant-me directament a la cara em va dir: “ese amuleto tuyo te abrirá todos los caminos que necesitas que se abran en Perú, es el mejor amuleto. No te preocupes, todo saldrá bien!”. En aquell mateix moment una magia especial em va recòrrer tot el cos i per un instant jo també vaig notar que tot ainiria bé.

Agafem un autocar a Paracas i ens dirigim a l’aeroport de Lima, on vam passar 5h aprofitant el wifi per enviar missatges i alguna que altra vídeo-trucada mentre esperàvem l’avió que ens portaria fins a Cusco.

Lima, Ica i Paracas

Una nit a la ciutat de Lima

Després de 14 horas d'avió vam arribar a Lima (Perú). Anem fins al barri de Miraflores i un cop allà comencem a voltar en plena nit peruana carregats amb les motxilles buscant un lloc per dormir. Després de preguntar a un parell de hostels i veure que estaven a full, acabem preguntant a una policia molt trempada que de seguida comunica per l'emisora: "un lugar para dormir en mi ubicación, pero para mochileros, eh?, económico!". Ens comunica que a "dos cuadras" d'on estàvem hi ha l'Hostal Lima. Així que ens apropem fins allà. Era el típic hostel sudamericà: cels oberts, parets  pintades amb colors llampants, habitacions compartides sense gaires detalls i regentat per una parella jove d'israelis i una colombiana. No necessitem més! Només hi passaríem una nit.

A  l'endemà, després d'esmorzar "bollitos" de pà amb mantenga i mermelada i de fer petar la xerrada amb un colombià que portava 3 anys viatjant i amb un grup de vuit israelís que portaven 8 mesos, ens dirigim a l'estació d'autobusos per fer un trajecte de 5h fins la població de Ica.

Ica: dunes, sol i adrenalina

 A la parada d'autobusos de Ica ens hi esperava en César, el soci d'en Juan Bernaola, amb qui havíem

contactat la nit abans via Facebook (recomanats per la Brenda) per poder realitzar amb ells el passeig en buggie + sandboarding. Així que pujats a la furgoneta i totalment impactats per les dimensions d'aquelles dunes, vam arribar a Huacachina, un poblet instal.lat al voltant d'un oasi.

Gràcies, gràcies i.... Milers de gràcies!!!!

Quan mesos enrere vam començar a escampar la noticia de que finalment ho havíem aconseguit i marxàvem quasi un any a donar la volta al món, no erem conscients de tot el que ens esperaba. Cada sopar, festa sorpresa, escrit, regal inesperat, discurs, petó, abraçada, missatge, birra.... etc, tots ells plens d'emoció i afecte, ens han fet que marxem sentint que som les dues persones més afortunades del món.

Cadascú al seu estil, a la seva manera, deixant la seva essència, ens heu carregat d'energia, carinyo i optimisme per afrontar aquesta experiència.

 

Ens separen milers de kilòmetres, però ens uneixen milions de records!!!!



També volem agraïr la pluja de missatges recolzant-nos que estem rebent durant tots aquests dies i encara ara, a hores d'agafar el primer avió, a través de les diferents reds socials.

Nova col·laboració: Ecco Yura

Els amics de l'empresa  de calçats ECCO es van assabentar del viatge que estavem preparant i de que en molts dels països per on passariem realizaríem alguns dels millors trekkings del món. Així doncs van pensar que el calçat ideal per aquest tipus de viatge eren les seves Ecco Yura. Un calçat polivalent, amb capacitat per aguantar sense cap problema els trekkings de varies jornades als que ens emfrontarem i amb l'avantatge de que gràcies al seu teixit goretex, que repèl l'aigua, i la comoditat  ens estalviariem de carregar amb un altre parell de sabates, ja que amb les ECCO Yura tindrem totes les nostres necessitats cobertes: fortalesa per a l'activitat que realitzarem i comoditat pel descans dels nostres peus després de llargues caminates.

Per col·laborar en aquesta aventura ens han enviat un parell d'Ecco Yura per a cadascú de nosaltres , les quals serán les encarregades de protegir els nostres peus mentre els nostres passos ens facin recòrrer el món.

Moltes gràcies ECCO!!! Vosaltres i les vostres Ecco Yura ja formeu part de "El món dins la motxilla".

Altres recomanacions...

Hi ha altres aspectes que també cal tenir en compte i revisar abans de marxar:

 

Passaports: Assegurar-se que el passaport estarà vigent durant la llargada del vostre viatge. Si aquest caduqués abans de la data de tornada, l'haureu de renovar, demanant cita previa: https://www.citapreviadnie.es/citaPreviaDniExp/Inicio.action

 

A l'hora de demanar día i hora, haureu de saber que si vas a renovar-te un passaport que encara no està caducat, no te'l renovaran si aquest encara té una vigència d'un any. S'ha de portar una fotografía de carnet en color el més recent posible (Si portes impresa la mateixa que tens al DNI o al passaport actual no te l'agafen) i pagar en efectiu uns 26€ aproximadament.

 

Consulats: Recomanem tenir disponible un llistat dels consulats i embaixades d'Espanya en els països de destí on hi aparegui la direcció, els telèfons ( tan el normal com el d'emergència) i l'email. Si passés alguna cosa (pèrdua, robatori dels passaports, accidents...) sempre és útil saber on dirigir-se.

 

Assegurança de viatge

Cada cop que es marxa de viatge és important que no passem per alt contractar una assegurança de viatge,ja que és molt fàcil que viatjant una temporad a llargahi hagi la possibilitat de fer-se un esguinç, que et perdin la maleta, o passar una simple grip en un lloc desconegut i sense una assegurança que cobreixi tots aquests aspectos i altres de més gravetat es poden convertir en el teu pitjor malsomni si no vas assegurat.

Permís Internacional de Conducció

Si tens la intenció de llogar un cotxe pel transport terrestre en algún país durant el teu viatge (sempre i quan sigui un país que no sigui membre de la Unió Europea), és necessàri tramitar el Permís Internacional de Conducció que té una validesa màxima d'un any. L'única premisa que demanen és ser titular d'un permís de conducció vigent.

Els passos a seguir per la tramitació són els següents:

Els bitllets d'avió volta al món

Vam estar tantejant 3 opcions:

 

Opció 1:

 

Comprar des d'aquí el vol fins al primer destí i anar comprant els altres un cop anéssim fent ruta. Aquesta la vam descartar, ja que al no tenir dates fixes els preus ens podrien variar molt segons la data en que els hagéssim d'agafar. Això ens encariria moltíssim el pressupost i precisament no comptem amb un pressupost tan ampli com per poder asumir extres d'aquest tipus!

 

Les Vacunes

El primer pas és trucar al servei de Sanitat Respon (902 111 444) per sol·licitar cita prèvia per acudir a una de les Unitats de Salut Internacional més propera al teu lloc de residència.

Quins països visitar??

Per a nosaltres aquesta ha estat una de las grans preguntes. En un principi no tens ni idea de con fer-ho, t’ agradaria veure-ho  tot, al teu cap tens una infinitat de llocs on creus que has d’anar i la cosa es complica encara més quan decideixes posar-te davant d’un mapa-mundi, els milers de llocs que tú ja tenies al cap se li sumen un munt de països que ni t’havies plantejat, però que al veure’ls al mapa t’ha cridat l’atenció  (crec que això és una espècie de maltia que patim tots el viatgers!!!).

Agraïments...

Aquest post és per agraïr-li al nostre amic José Vallecillos i a l’empresa Empower Rental les motxilles que ens ha regalat, les quals serán les nostres companyes de viatge i el maravellòs Ipad amb el que podrem seguir fent aquest blog a qualsevol racó del món (on hi hagi wifi, és clar!).

Presentació

Som en David i la Blanca .

Fa un parell d’anys vam decidir començar a lluitar per un dels nostres somnis: donar la volta al món. Ara que només ens queden un parell de mesos per aconseguir-ho hem decidit començar a donar-li vida a aquest blog. La nostra idea és que aquest lloc sigui el vincle amb la gent que deixarem aquí un cop haurem marxat, la gent que ens trobarem pel camí, els que tingueu la idea de fer com nosaltres i mireu desenes de blogs de viatges per resoldre dubtes ( tal i com fèiem nosaltres) i qualsevol persona que li interessi veure les aventures i desventures d’una parella “normal”: amb treball, família, horaris, obligacions, pors i somnis que un dia van decidir deixar-ho tot, parar els rellotges durant gairabé un any i comprovar què els hi aportava una vida nòmada i sense gaire recursos econòmics recorrent el món .