El Salar d'Uyuni, un dels llocs on més ganes reniem d'anar des de que vam començar aquest viatge.
A l'arribar a Uyuni, un poble petit, sense massa encant i plagat d'oficines de tour operadors, després de 8h d'autobús vam començar a investigar per totes les agències que oferien el tour per aconseguir un millor preu. Finalment la vam trobar i vam negociar també aquella nit que haviem de passar a Uyuni abans de començar el tour.
A l'endemà, sobre les 10.30h haviem quedat a la porta de l'agència i allà vam conèixer a la resta del grup: en Richard, en Fred, la Ivonne, en Brandon i l'Alex, el nostre conductor, guia i cuiner durant els pròxims 3 dies. Un cop pujats al jeep vam fer la primera parada: el Cenmentiri de trens. Tota una col·lecció de trens abandonats i robinats enmig del desert!
Després d'un parell de de parades estratègiques a poblets perduts on només hi pots comprar artesania , vam arribar a l'Hotel de Sal. Allà l'Alex ens havia preparat el dinar. més tard vam continuar viatjant en jeep, enmig d'aquell espectacle de paisatges, fins a l'interior del salar: un infinit desert de sal, d'un blanc immaculat, on les esquerdes del terra dibuixàven hexàgons perfectes.
És aquí on vam intentar fer les típiques fotos jugant amb la perspectiva. Era molt graciós veure com cadascú feia volar la imaginació per fer veritables muntatges!!!
La seguent visita va ser la Isla Incahuasi, illa perquè era un tros de terra enmig del salar on hi havien crescut milers de cactus i amb molt bones vistes. S'estava enfosquint i l'aire era molt fred. Era l'hora d'anar fent camí cap al refugi. De camí, l'Alex va parar el motor. Ens havía portat a un del millor llocs per veure pondre's el sol: rere les muntanyes, el sol s'amagava ràpidament mentre tenyia de colors taronja, liles, rosats... aquell cel blau i que a la vegada quedava reflectit en aquell terra de sal. Realment una maravella pels nostes ulls!
Finalment vam arrivar a l'hostal de sal on passaríem la primera nit: parets, taules, el terra... Tot absolutament construït amb totxanes de sal!
L'endemà, pel matí ben d'hora ja estàvem carregant les motxilles de nou al jeep. Aquest segon dia vam fer un recorregut per les llacunes, protegides per enormes volcans i muntanyes de colors i habitades per flamencs rosats. Per acabar el dia, vam parar a visitar la zona del Arbol de piedra i finalment la Laguna Colorada.
Ja era mitja tarda i ens van conduir fins al lloc on passaríem la nit. Aquesta vegada era un refugi amb habitacions compartides. Tot el grup ens vam instal·lar en una habitació de 6. Com si fóssim en unes colònies d'escola, ens vam passar la nit rient, escoltant com un alemany i un canadenc repetien certes paraules de classes de castellà avançat que normalment no ensenyen a les escoles. Ja m'enteneu!!
El tercer i últim dia va començar ben aviat. A les 4.30h de la matinada ja estàvem esmorzant i, en acabar, vam sortir direcció al Géisers. Caminàvem entre sortidors naturals d'aire calent, mirant de no relliscar als petits cràters on l'aigua bullint que naixia del terra feia aixecar el fang amb força. L'impressionant Géiser Sol de Mañana fumejava amb força al bell mig d'aquella zona volcànica.
Tot seguit i, passant per davant del Desierto de Dalí, vam fer la parada més relaxant del tour: un bany en aigües termals naturals a 30Cº ens van fer entrar en calor mentre la temperatura exterior era de 5Cº aproximadament. Lúltima parada va ser la Laguna Verde i ja des d'aquí ens van conduïr fins la frontera entre Bolivia i Xile. Allà ens esperava un bus que es portaría fins a Sant Pedro de Atacama. En aquest poble enmig també del desert, amb carrers sense asfaltar i amb un encant especial, ens hi vam estar un parell de dies descansant abans d'agafar de nou un bus amb què creuariem fins a Salta, Argentina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario