La carretera de la muerte: descens en Btt.

Segur que tots coneixeu o heu sentit a parlar alguna vegada de la "carretera de la muerte" a Bolivia, una pista estreta plena de corbes tancades que van zigzaguejant un abisme brutal, sense tanques de

protecció... Aquesta carretera ere el nexe d'unió entre els pobles de la selva, com és Coroico, i la ciutat de La Paz. Normalment aquesta carretera era transitada per camions que transportaven materials de la selva a la ciutat i per autobusos carregats de passatgers. Degut a la gran quantitat d'accidents mortals que es produïen en aquest trajecte, es va convertir en la carretera més perillosa del món, convertint-se així en la protagonista de milers de documentals i notícies.Doncs bé, algunes empreses de turisme de La Paz dedicades a l'esport extrem han tingut la brillant idea d'oferir un tour per baixar aquesta carretera en btt. Irresistible, eh???

A les 8:30 del matí ens passava a buscar pel hostel una furgoneta carregada amb bicicletes. Després d'un trajecte d'una hora i mitja estàvem a 4.800 m d'altura. Allà ens vestim amb la roba técnica: pantalons, jaqueta, casc i proteccions pels colzes i genolleres, mentre el guia ens ensenyava els gestos amb els que ens havíem de comunicar entre nosaltres un cop ens poséssim en marxa. Ready!! 

Comencem el descens fent un tram de 20km sobre asfalt per habituar-nos a les bicis i a l'altura. A continuació vam agafar un trencall a la dreta, on comença una pista de terra. És allà on parem per esperar a la resta del grup i fer un snack i un refrigeri. Ara sí!! Comencem els 50km de l'autèntica "carretera de la muerte".

Els primers kilòmetres vas una mica cagat: el camí és de pura pedra i per si fós poc, condueixes a tota velocitat pel cantó del precipici, ja que en aquesta carretera tenen preferència conduïr pelecantó de la muntanya els camions que venden carregats de pujada.

Tot i així, poc a poc et vas confiant i el teu cos et demana més adrenalina. Així que comences a adelantar ciclistes i a disfrutar con un nen d'aquelles baixades, de les corves pronunciades, atravessant cascades que cauen sobre teu i agafat amb força al manillar sense deixar de somriure. Quan tens una mica de temps per mirar al teu voltant, t'en adones que el paisatge és espectacular.

A l'últim tram ens va sorprendre una forta pluja tropical que ens va deixar ben xops!! Però en lloc de ser un problema, va fer que l'experiéncia encara fos més divertida.

A l'acabar l'excursió, teniem el dinar pagat en un restaurant ubicat a la vora del riu, així que vam aprofitar per banyar-nos-hi i, tot seguit, entre riures i converses, dinem tot el grup plegat. Realment, tot una experiència!!!

Som supervivents de la Carretera de la Muerte i tenim una samarreta que ho demostra!!!!