Segur que tots coneixeu o heu sentit a parlar alguna vegada de la "carretera de la muerte" a Bolivia, una pista estreta plena de corbes tancades que van zigzaguejant un abisme brutal, sense tanques de
protecció... Aquesta carretera ere el nexe d'unió entre els pobles de la selva, com és Coroico, i la ciutat de La Paz. Normalment aquesta carretera era transitada per camions que transportaven materials de la selva a la ciutat i per autobusos carregats de passatgers. Degut a la gran quantitat d'accidents mortals que es produïen en aquest trajecte, es va convertir en la carretera més perillosa del món, convertint-se així en la protagonista de milers de documentals i notícies.Doncs bé, algunes empreses de turisme de La Paz dedicades a l'esport extrem han tingut la brillant idea d'oferir un tour per baixar aquesta carretera en btt. Irresistible, eh???
A les 8:30 del matí ens passava a buscar pel hostel una furgoneta carregada amb bicicletes. Després d'un trajecte d'una hora i mitja estàvem a 4.800 m d'altura. Allà ens vestim amb la roba técnica: pantalons, jaqueta, casc i proteccions pels colzes i genolleres, mentre el guia ens ensenyava els gestos amb els que ens havíem de comunicar entre nosaltres un cop ens poséssim en marxa. Ready!!
Els primers kilòmetres vas una mica cagat: el camí és de pura pedra i per si fós poc, condueixes a tota velocitat pel cantó del precipici, ja que en aquesta carretera tenen preferència conduïr pelecantó de la muntanya els camions que venden carregats de pujada.
Tot i així, poc a poc et vas confiant i el teu cos et demana més adrenalina. Així que comences a adelantar ciclistes i a disfrutar con un nen d'aquelles baixades, de les corves pronunciades, atravessant cascades que cauen sobre teu i agafat amb força al manillar sense deixar de somriure. Quan tens una mica de temps per mirar al teu voltant, t'en adones que el paisatge és espectacular.
A l'acabar l'excursió, teniem el dinar pagat en un restaurant ubicat a la vora del riu, així que vam aprofitar per banyar-nos-hi i, tot seguit, entre riures i converses, dinem tot el grup plegat. Realment, tot una experiència!!!
Som supervivents de la Carretera de la Muerte i tenim una samarreta que ho demostra!!!!
Flipaaaamdo, no veas, q pasada,
ResponderEliminarQue guapada! Un descenso así cada día!!!
ResponderEliminarDavid me dice la Che… que comas más.
Blanca David
Un abrazo.
Chelo Tomás
Jajaja gracias Tomas...dile a Chelo que aquí hay muchas maravillas, pero no hay guisos como lo suyos!!
EliminarEl video guapísimo…
ResponderEliminarPer fi el meu benvolgut marit David m'ha donat l'enllaç per poder veure les vostres vivències, i a partir d'ara us seguirem la pista....
ResponderEliminarEnhorabona per tots les vostres experiències i que continueu així de macos.
Molts petons de part de David i meves.
David i Teresa
Jajaja!! Que bé!! Ja teniem ganes de tenir-vos per aquí!! Un petonàs pels 2!!
ResponderEliminarNo sabia q existían rutas en bicicleta tan espectaculares!! Guapísimo!! Abrazos fuertes desde donde la ruta mas guapa en bici es subir a San Ramon ;)
ResponderEliminarJaime!!!!! la verdad es que la rutilla fue bestial! pero San Ramon también tiene lo suyo eh jajaja. Un besazo muy fuerte, des de Sucre !
Eliminar