Acomiadant el 2015 a Neuquén

A la terminal d'autobusos de Neuquén ens hi esperaba l'Enrique i la seva mare. L'Enrique és un gran amic meu i una de les persones més increíbles que conec. Els quilòmetres que ens separen fa que només ens podem veure cada molts anys, però aquests retrobaments tenen tanta intensitat que fa que el tingui present cada dia.

La Luri i l'Enrique ens van portar cap a casa seva per esmorzar, posar-nos el banyador i anar a fer una remullada al riu, juntament amb en Mariano, un amic seu que també s'havia apuntat a passar el fi d'any amb la familia de l'Enrique.

El nostre anfitrió ja ho tenia tot organitzat . Nosaltres gairebé no sabiem quins plans tenia per a nosaltres!! Aquella tarda ens va venir a recollir en cotxe la cosina de l'Enrique i una amiga per viatjar  4h fins a Loncopue, un poble petitissim on havien crescut pares, tiets, cosins i nebots i on l'avi tenia una finca. És allà on passariem els pròxims 3 dies amb tota la familia (quan diem "tota" ens referim a 50 persones!!)

Era 31 de desembre al vespre quan vam arribar a "La Argentina" (el nom de la casa de camp) i allà entre retrobaments familiars vam presentar-nos a cadascún dels membres d'aquella familia gegant!

La taula ja estava preparada amb un assortiment de menjars freds que cada familia havia cuinat per l'ocasió. Va ser una nit molt divertida. Brindis, abraçades, petons, discursos i per suposat molta "joda": "boliche " improvisat al menjador de la casa, karaoke i guitarreo.

A l'endemà, després d'una bona resaca de Fernet i d'haver-nos anat a dormir a les 6h del matí, tota la familia es va retrobar de nou a la finca per cel·lebrar tot junts l'entrada del nou any. Va ser llavors, a plena llum del dia, quan vam poder apreciar la immensitat i la maravella d'aquell lloc: hectàrees i hectàrees d'extensió, de verd, de boscos, d'arbres fruiters... Era preciós.

Tot i que la majoria havien anat a dormir tard, el dia de Cap d'Any, tota la familia s'havia organitzat per fer d'aquell moment, un dia inoblidable: uns paraven la taula i altres muntaven les carpes i l'equip de música, mentre els encarregats de la cuina preparaven " el asado" i el plat estrella: empanadas caseras.

Una taula de 50 persones sota el porxo d'aquella casa espectacular, menjant, bebent, rient i gaudint de la bona companyia i on tothom tenia una conversa, un somriure o una mirada cómplice per a nosaltres. Una experiencia increíble, imposible de contractar a cap tour i que nosaltres vam tenir la gran sort de viure gràcies a la generositat d'aquella familia.

Després d'una bona sobretaula amb "ensalada de fruta", mojitos i "empedrados" va arribar l'hora del partit. Cada any nou s'organitza un partit de futbol i com era d'esperar, aquest any "els galleguitos" erem els convidats estrella!! Teniem un equipazo: l'Enrique a la portería, les noies a la defensa i els més atlètics marcant gols. I així va ser: el nostre va ser l'equip guanyador i, com a qualsevol competició, la victoria va ser cel·lebrada amb ampolles de cervesa fresca i sidra. No sabem si vam fer més esforç corrent rere la pilota o rient amb els comentaris de l'afició enfotent-se de nosaltres, però va ser brutal!!

Cap al vespre ens vam apuntar a fer una caminata pels voltants. El que havia de ser una excursió fins a un corriol d'aigua es va convertir quasi en una expedició: S'ens va fer de nit i de la mà dels més cachondos de la familia, ens van esperar darrere un arbre, enmig d'un bosc tot a les fosques per fotre'ns un ensurt! Com els hi va la gresca!!! Quan ja hi vam ser tots, vam tornar a juntar-nos per sopar. Un dia per recordar sempre!

L'endemà  vam esmorzar amb en Cristian i la Malen i les seves 2 filles (la Ro i la Pili) que ja ens esperàven amb les torrades fetes, per acomiadar-nos. Aquell mateix dia vam marxar cap a San Martin de los Andes, on fariem nit, per contninuar cap a Bariloche.

Ens sentim afortunats d'haver pogut impregnar-nos de l'essència , les diferenst personalitats i la millor de les cares de cadascun dels membres d'aquesta familia. Ens emportem un trosset de cadascú i un gran record de tots. Mai us oblidarem! Gràcies Luri, Jose i Enrique per donar-nos aquesta oportunitat.