Cuzco i el Valle Sagrado

Cusco: Primeres impresions

Un altre cop toca matinar, muntar les motxilles i tornar a deixar enrere un nou poble. Això si, marxem carregats d’experiències, sensacions e històries. Com la d’en Juan, el peruà de 60 anys que, junt amb la seva família, regenten el hostel on hem passat 2 nits a Paracas. El matí que marxàvem teniem les motxilles recolzades a la recepció mentre acabàvem d’esmorzar. En Juan va tombar una mica la meva motxilla per poder veure la part del davant i amb un gest de les seves mans va assenyalar les sabatilles que porto penjades de les meves nebodes quan eren petites. Jo li vaig explicar que era una forma de portar-les sempre amb mi i ell, amb una brillantor especial als ulls i mirant-me directament a la cara em va dir: “ese amuleto tuyo te abrirá todos los caminos que necesitas que se abran en Perú, es el mejor amuleto. No te preocupes, todo saldrá bien!”. En aquell mateix moment una magia especial em va recòrrer tot el cos i per un instant jo també vaig notar que tot ainiria bé.

Agafem un autocar a Paracas i ens dirigim a l’aeroport de Lima, on vam passar 5h aprofitant el wifi per enviar missatges i alguna que altra vídeo-trucada mentre esperàvem l’avió que ens portaria fins a Cusco.

Per fi Cusco!! Per mi, que va ser el meu campament base quan fa 5 anys vaig fer un viatge per Perú, és un dels llocs amb més encant de tots els que he conegut. De Cusco es diuen moltes coses: que t’atrapa, que tot flueix i que a Cusco tot va més lent que a la resta del món. D’això ens vam adonar nomès baixar del taxi. Ens notàvem cansats, amb una forta pressió al cap... Fer una pujada amb les motxilles carregades mentre buscàvem el hostel va ser tota una heroïcitat, i és que viure a 3.400 metres d’altura a la força et fa prendre la vida amb més calma.

Estava tal i com el vaig deixar: ple de turistes, si!, “mochileros “, i botiguers amb ganes de clavar-te el doble només per ser extrangers. Però quan t’asseus  al mur de la plaça de San Blas a fumar-te un piti, pares a comprar un “anticucho “ a qualsevol de les venedores ambulants que trobes per tot arreu, quan et sorprèn enmig d’un carreró empedrat un músic del carrer tocant una cançó de Jorge Drexler o quan de sobte veus desfilar per l’Avda. del Sol un munt de gent lluïnt, mentre ballen, els tratges típics de totes les regions de Perú, és quan coneixes el Cusco del que un dia em vaig enamorar.

Valle Sagrado. Part I

Després de passar un parell de dies a Cusco per aclimatar-nos era hora de començar a explorar i endinsar-se en la cultura inca. Vam comprar el “boleto turístico” amb el que et dóna dret a entrar als jaciments arqueològics més importants de tota la regió i vam decidir partir-ho en 2 dies.

El primer dia vam visitar els més propers a Cusco. La primera parada va ser Pisac, on hi vam arribar amb un autobús de línia regular. A l’entrada ja ens van sorprendre unes grans terraces. Vam passejar per dins dels carrerons d’aquelles ruines. Vam continuar pujant i baixant escales d’esglaons enormes, creuant túnels estrets foradats a la paret fins arribar a l’Intihuatana, el temple on adoraven al sol. La tornada de les ruines fins la plaça del mercat de Pisac, la vam fer a peu per un sender estret que desfilava per aquelles muntanyes.

 Des d’allà, entre auobusos i caminates, vam seguir la ruta visitant Tambomachay, Pukapukara i Q’enqo, tres jaciments molt més petits però que mereixen també una visita.

Finalment vam arribar a Saqsaywamán. Era l’última que vam visitar i ens va impresionar molt: murs de pedres gegants (n’hi ha que pesen 600 tonelades!!) esculpides a mà per tal de que encaixesin perfectament amb les del costat.

 Gràcies als guies que portaven altres visitants vam averiguar com s’ho havien fet per transportar i col.locar aquelles enormes pedres. Fent volar la imaginació recreant tota aquella gent treballant dins d’aquells murs vam arribar a uns miradors on hi havia unes vistes espectaculars de la ciutat de Cusco. Des d’allà mateix sortia un camí que arribava fins al centre de la ciutat. Vam baixar per “La Resbalosa”, creuant el barri de San Cristóbal, fins arribar a “casa” per fer un entrepà. Eren les 16h i encara no haviem dinat!

 Al vespre vam sortir a comprar. Els pròxims 3 dies marxàvem cap al Machu Pichu i era imprescindible emportar-nos el menjar, ja que amb el nostre pressupost sempre hem de buscar la manera més econòmica de fer turisme. Els carrers i les places de Cusco estaven a petar de grans i petits disfressats. No hi haviem caigut: era Halloween!! A l’arribar al hostel vam preparar les motxilles petites per l’endemà i al relaxar-nos després de sopar, els 15km de caminata entre 3.400 i 3.800 metres d’alçada que haviem fet pel matí van començar a fer efecte. Vam anar a dormir aviat. L’endemà començavem la segona part del Valle Sagrado.

Valle Sagrado. Part II

Avui, com cada matí, comencem el dia esmorzant al pati del hostel, on Don Pancho i Don Francisco ens preparen un mate de coca, un ou ferrat i torrades amb mantega i mermelada. Després d’omplir la panxa, ens pengem la motxilla i ens dirigim a agafar un “colectivo” (una furgo amb 14 seients) i arribem al Ramal de Maras. Allà agafem un taxi (que és l’única forma d’arribar-hi) fins a Moray, un conjunt de terraces agrícoles amb diferents nivells d’altura que els incas utilitzaven com a laboratori plantant llavors als diferents microclimes que es creaven a cada nivel. Una pluja fina comença a calar-nos mentre acabem la visita.

 Tornem al taxi i ens porta fins a les Salineres de Mara que és d’on surt la majoria de producció de sal de Cusco i que és treballada per 400 famílies. L’espai era immens i cridava molt l’atenció envoltat de muntanyes.

Enlloc d’agafar un taxi com la majoria de turistes per arribar al pròxim destí, vam decidir anar a peu, creuant les salineres i agafant un camí de terra que passava pel mig de poblets amb cases fetes de fang, on encara es llaurava la terra tirant de bous i les famílies passaven les tardes al cementiri vetllant els seus morts. Enmig de la carretera vam parar un colectivo que anava ple fins d’alt, però hi vam pujar igualment i vam fer  2km de peu fins a Ollantaytambo. Allà ens vam adonar que a vegades menys és més i a l’estalviar-nos el taxi (si, vam haver de caminar gairebé 40 min) vam gaudir d’una altra cara de Perú: la menys turística.

Ollantaytambo: s’hi concentra un dels conjunts arqueològics incas més importants, de fet, des de la Plaza Mayor  es pot veure com s’alcen imponents les muralles i construccions. Després de buscar lloc per dormir i descarregar-nos de les motxilles, dediquem la resta del matí a visitar aquestes ruïnes: el primer que ens trobem són centenars d’esglaons per arribar a la part més alta (toca de nou suar!!). Un cop d’alt, busquem entre les muntanyes del davant una formació rocosa que s’assimila a la cara d’un inca.

Baixant esglaons, fent milers de fotos i disfrutant del paisatge, tornem al hostel per assaborir el que seria durant els pròxims 3 dies el nostre menú: pà, jamonada (és com li diuen aquí al pernil dolç) i aigua.