miércoles, 20 de enero de 2016

Mi Buenos Aires Querido


A Buenos Aires hem estat instal·lats al barri de Recoleta, on la Triana, l'Enrique i la Jose (la germana de l'Enri) hi tenen un pis. Abans de marxar de San Martin l'Enrique ens va donar les claus del pis i la Triana quatre instruccions per poder manegar-noss per la ciutat. En quatre dies ells també viatjarien cap a la capital i ens trobariem tots allà.
Teniem la targeta Sube (la versió argentina de la T-10), un apartament en un dels millors barris de Buenos Aires, vam canviar el "coger" per "agarrar" i "bus" per "bondi". Ja semblavem uns aut+entics porteños! (Se li dieun porteños al argentin que viuen a Buenos Aires).

Un petit tast de la Patagonia: de San Martin de los Andes a Bariloche

Després de pasar la nit a San Martin de los Andes, ens vam posar a l'inici de la ruta de los 7 lagos per fer autostop i arribar fins a Bariloche. Als pocs minuts d'espera ens va recollir un senyor que viatjava sol i tenia ganes de xerrar: entre consells i converses ( l'home feia poc que s'havia separat i li vam fer una mica de terapia) en David i jo disfrutàvem de les espectaculars vistes. Al llarg de la ruta, col·locades com si d'un pòster de North Face es tractés, s'hi divisaven grandioses muntanyes amb els cims encara nevats, immensos llacs d'aigua cristalina i boscos d'altissims arbres que pintaven de verd aquell paisatge: Ja estem a la Patagònia!!

miércoles, 6 de enero de 2016

Acomiadant el 2015 a Neuquén

A la terminal d'autobusos de Neuquén ens hi esperaba l'Enrique i la seva mare. L'Enrique és un gran amic meu i una de les persones més increíbles que conec. Els quilòmetres que ens separen fa que només ens podem veure cada molts anys, però aquests retrobaments tenen tanta intensitat que fa que el tingui present cada dia.

El Nadal a Córdoba

Arribem a la terminal de Córdoba y allà ens està esperant la Paula, una argentina que junt amb la seva amiga Rossana vaig conèixer fa 5 anys a Perú. La Paula y la Rossana s'allotjavem al mateix hostel que jo i només em va fer falta sortir a pendre piscos una sola nit amb elles i unes quantes hores de conversa per a saber que acabava de conèixer dues persones molt especials amb les que podría comptar per sempre.