En Xavi i la Txell del blog de viatges "Estem de Vacances" ens van passar el contacte d´en Pau, un català nascut a Sucre que junt amb els seus 2 germans, amb 2 anyets va ser adoptat per una parella de Vic. Als 18 anys en Pau va tornar a Sucre i amb el temps va conèixer l´Esther, una boliviana molt bona gent que treballa com a cuidadora l´orfanat Hogar Tata Juan de Dios. Es van casar i es van quedar aquí, sempre vinculats i donant un cop de mà al Hogar. Ell ha estat el nostre contacte amb l'orfanat i més tard s´ha convertit en un gran amic i la millor companyia a Sucre.
Dilluns per la tarda, juntament amb en Pau, vam anar a conèixer el hogar i a que ens féssin cinc cèntims de com seria el nostre voluntariat. Vam entrar i en Pau ens va anar presentant a les cuidadores i educadores de la primera planta. És aquí on viuen els més petits, de 0 a 2 anys. En Pau va obrir la porta de la sala gran on juguen i on estan els nens quan no dormen i la impressió va ser bestial!
Després d'un parell de dies a Sant Pedro d'Atacama recuperant-nos del Salar d'Uyuni (en tots els sentits!) vam agafar un autobús cap a Salta (vam intentar fer autostop, però era el desert, i no passàven gaires cotxes!), al nord oest d'Argentina: 4 hores recorrent la carretera que descendia per la imponent Quebrada de Humahuaca. Arribats a Salta "la linda" ens vam instal·lar al hostel i, deixant enrere el fred del desert, ens vam deixar invadir per aquell clima càlid i ens vam prendre aquells 3 dies de relax. 
