Bangkok: el gegant asiàtic!

Des de Siem Reap vam agafar un autobús, i un tuk tuk, i una mini van.... per creuar la frontera amb Tailàndia i arribar finalment a Bangkok. El nostre objectiu era passar-hi tres dies, el temps que es tarda en tramitar el visat per viatjar a Myanmar, però tot així no podiem marxar sense conèixer realment els "encants" d'aquesta gran capital que tan d'amor-odi provoca als viatgers que hi passen.

Com la majoria de motxilers, només arribar ens vam dirigir cap a Khaosan Road per buscar un hostel que estigués mitjanament bé. Va ser aquí on ens vam portar la primera visió de Bangkok: era quasi de nit, els neons i les pantalles que abarroten les façanes il·luminaven el carrer, els bars i "antros" ja tenien la música posada a tot drap i els comerciants ambulant de tota mena de souvenirs, aprofitaven "la fresca" que acompanya al vespre per vendre't qualsevol cosa. Bangkok: ja hem arribat!

L'endemà vam decidir agafar un del nombrosos autobusos públics de la ciutat per arribar fins al mercat de Chatuchak, un mercat enorme, amb centenars de carrers i passadíssos interns on hi pots trobar absolutament de tot: innumerables botigues de texans levis (o això és el que posava a les etiquetes), souvenirs, menjar, roba interior... Ens hi vam passar tot el matí!

Per la tarda, vam passejar de nou per Kaosan road, Rambuttri i els carrerons colindants, per finalment acabar a la terrassa d'un dels centenars de bars per prendre una Chang ben freda mentre artistes locals ambientaven el capvespre tocant versions amb la guitarra.

El segon dia el vam dedicar a visitar el Wat Po. Fent un passeig des del hostel, vamm arribar fins a aquest temple. Ja eren molts els temples i pagodes que haviem visitat a Àsia, però aquest tenia un punt a favor: hi alberga el famós Budha Reclinat, el budha reclinat més gran de tot el país.

Vam passejar-nos pel complex i la veritat és que era preciós: les enormes pagodes dels patis centrals resaltaven dels sostres dorats de la resta de sales. Però el moment més impactant va ser quan vam entrar a la sala del Budha Reclinat. Una figura de 46 metres de llarg i 15 metres d'altura, completamnet cobert per "pà d'or" i  encaixat al mílimetre dintre d'aquella sala. Impresionant!

Lúltim dia el vam dedicar a fer les gestions del visat. Ens haviem de traslladar a la zona "Wall street! de Bangkok per localitzar l'Embaixada de Myanmar. Seguint els consells dels locals, vam agafar un dels bots de la línia pública que navega pel riu per arribar-hi. Va ser una manera de tenir una altra visió de la ciutat.

Arribats a l'embaixada i un cop entregats els passaports, les fotos i els formularis pertinents a l'administració, vam passejar per aquells carrers d'enormes edificis i cosntruccions, amb l'Skytrain passant per sobre de les autopistes i conèixer una mic a més aquella ciutat, i així fer temps fins l'hora de recollir el visat.

Amb el visat a la mà i a correcuita, vam tornar al hostel, vam recollir les motxilles i amb el servei d'un taxista molt enrollat vam arribar a l'estació d'autobusos de Chatuchak on comprariem el bitllet direcció al nostre següent i molt esperat destí: Myanmar.