Hpa-An: Mingalaba Myanmar!

Decicim entrar a la frontera de Myanmar per Mae Sot (frontera de Tailandia) i després de més de 10h d'autobús des de Bangkok, vam arribar-hi a les 5h del matí. Sentats en un banc esperant a que fossin les 6h perquè  obrisin les oficines de la frontera, ens adonem que com els dos únics extrangers que estavem esperant: les dones porten la cara pintada de groc; els homes, vestint una espècie de faldilla, es passen el dia mastegant fulla de pita barrejada amb una pasta vermella que els fa escupir al terra cada 5 minuts saliva del mateix color; que les mirades que et creues amb qualsevol d'aquella gent , que com nosaltres està mig adomida, acaba amb un gran somriure que els il·lumina la cara. Mingalaba Myanmar!

Finalment son 2 viatgers més els que passen la frontera aquell matí amb nosaltres, així que decidim agafar un cotxe compartit entre els 4 per arribar a Hpa-an, la nostra primera parada a Myanmar. Les gairebé 4 hores que dura el trajecte les vam passar bocabadats, enganxats a la finestra, observant aquells paisatges tant rurals on el vermell intens de la terra es barrejava amb el verd dels camps, mentre la seva gent els conreava i pasturava el bestiar, transportaven aliments, pedres... en cistells de vímet que carregàven a l'esquena.

A l'arribar a Hpa-an ens vam instal·lar al hostel. Aquí encara no estan preparats per el que comunment es coneix per "turisme": els hostels són molt precaris, amb un a conexió WIFI que no funciona mai i la llum que marxa cada dos per tres! Per sort, nosaltres no som turistes, som motxillers i ens agrada molt més aquest tipus de turisme on el simple fet d'anar al labavo és una aventura!

Al dia següent, entre els viatgers del nostre hostel i d'altres del costat, vam llogar un tuk tuk per veure les rodalies i els temples d'aquell poble. Perquè us feu ina idea del poc turisme que hi ha, entre els 2 tuk.tuks no sumàvem més del 10 persones i erem quasi bé tots els viatgers que estàvem a Hpa-an en aquell moment!

La excursió va ser una passada! Les motos que arrossegaven els tuk-tuks eren molt més grosses que les dels que haviem vist anteriorment a Tailàndia o Cambodja i gariebé semblava que fóssin 4x4. Ens van portar per camins de terra i fang que atravessaven terraces d'arròs i camps. Vam fer unes 7 parades en total per disfrutar de temples construïts en coves i d'altres ubicats entre terraces d'arròs i rius.

D'aquesta manera vam poder tenir el primer contacte amb els somriure dels nens i campesins, qui encara es sorprenen quan veuen a un extranger.

Bangkok: el gegant asiàtic!

Des de Siem Reap vam agafar un autobús, i un tuk tuk, i una mini van.... per creuar la frontera amb Tailàndia i arribar finalment a Bangkok. El nostre objectiu era passar-hi tres dies, el temps que es tarda en tramitar el visat per viatjar a Myanmar, però tot així no podiem marxar sense conèixer realment els "encants" d'aquesta gran capital que tan d'amor-odi provoca als viatgers que hi passen.

Com la majoria de motxilers, només arribar ens vam dirigir cap a Khaosan Road per buscar un hostel que estigués mitjanament bé. Va ser aquí on ens vam portar la primera visió de Bangkok: era quasi de nit, els neons i les pantalles que abarroten les façanes il·luminaven el carrer, els bars i "antros" ja tenien la música posada a tot drap i els comerciants ambulant de tota mena de souvenirs, aprofitaven "la fresca" que acompanya al vespre per vendre't qualsevol cosa. Bangkok: ja hem arribat!

L'endemà vam decidir agafar un del nombrosos autobusos públics de la ciutat per arribar fins al mercat de Chatuchak, un mercat enorme, amb centenars de carrers i passadíssos interns on hi pots trobar absolutament de tot: innumerables botigues de texans levis (o això és el que posava a les etiquetes), souvenirs, menjar, roba interior... Ens hi vam passar tot el matí!

Per la tarda, vam passejar de nou per Kaosan road, Rambuttri i els carrerons colindants, per finalment acabar a la terrassa d'un dels centenars de bars per prendre una Chang ben freda mentre artistes locals ambientaven el capvespre tocant versions amb la guitarra.

El segon dia el vam dedicar a visitar el Wat Po. Fent un passeig des del hostel, vamm arribar fins a aquest temple. Ja eren molts els temples i pagodes que haviem visitat a Àsia, però aquest tenia un punt a favor: hi alberga el famós Budha Reclinat, el budha reclinat més gran de tot el país.

Vam passejar-nos pel complex i la veritat és que era preciós: les enormes pagodes dels patis centrals resaltaven dels sostres dorats de la resta de sales. Però el moment més impactant va ser quan vam entrar a la sala del Budha Reclinat. Una figura de 46 metres de llarg i 15 metres d'altura, completamnet cobert per "pà d'or" i  encaixat al mílimetre dintre d'aquella sala. Impresionant!

Lúltim dia el vam dedicar a fer les gestions del visat. Ens haviem de traslladar a la zona "Wall street! de Bangkok per localitzar l'Embaixada de Myanmar. Seguint els consells dels locals, vam agafar un dels bots de la línia pública que navega pel riu per arribar-hi. Va ser una manera de tenir una altra visió de la ciutat.

Arribats a l'embaixada i un cop entregats els passaports, les fotos i els formularis pertinents a l'administració, vam passejar per aquells carrers d'enormes edificis i cosntruccions, amb l'Skytrain passant per sobre de les autopistes i conèixer una mic a més aquella ciutat, i així fer temps fins l'hora de recollir el visat.

Amb el visat a la mà i a correcuita, vam tornar al hostel, vam recollir les motxilles i amb el servei d'un taxista molt enrollat vam arribar a l'estació d'autobusos de Chatuchak on comprariem el bitllet direcció al nostre següent i molt esperat destí: Myanmar.

Siem Reap: impressionats pels Temples d'Angkor

SIEM REAP: Descobrint la ciutat

Siem Reap va ser la nostra última parada a Cambodja. El principal atractiu de la ciutat i el nostre objectiu era la visita als Templs d'Angkor, però la ciutat tampoc ens va deixar indiferents: amb la seva zona de pubs, restaurants i el mercat nocturn, la Pub Street, la ciutat per les nits es convertia en un lloc divertit, ple de llums de colors i molt d'ambient, on la Blanca i jo vam disfrutar molt d'aquells dos dies passejant pels mercats a mitja tarda, sentant-nos a sopar alguna cosa occidental en elguna de les numeroses terrasses i fent la birra de rigor per acabar el dia.

ELS TEMPLES D'ANGKOR

Primera parada: Angkor Wat

El dia abans de la visita vam contractar un tuk-tuk durant tot el dia per un preu bastant econòmic, el qual ens portaria als temples que li demanéssim i ens esperaria mentre feiem la visita. La nostra primera intenció era anar-hi en bicicleta, però després d'esbrinar que hauriem de pedalejar uns 30km en total i sota una calor de 42 graus de temperatura ho vam descartar. Voliem veure aquells temples amb la tranquil·litat i la energia que es mereixen.

Angkor va ser en varies ocaions la capital de l'imperi jemer i és per això que alberga tants temples i monuments. Nosaltres ens vam fer una llista dels que voliem visitar i una de les prioritats era veure sortir els sol davant de l'Angkor Wat. Així que a les 4 de la matinada sortiem del hostel , muntats al tuk-tuk, camí als temples d'Angkor. A l'arribar a l'Angkor Wat, erem bastant els visitants que ens haviem apropat fins allà per veure aquell espectacle, però encara que hi havia bastanta gent no era tan exagerat com Machu Pichu o altres meravelles que haviem visitat abans.

Amagat darrere aquella espectacular sillueta del temple, el sol anava pintant el cel al seu capritx i un cop va sortir del seu amagatall per il·luminar-ho tot vam començar a visitar l'interior del temple.

Segona parada: Temple Bayon

Un dels temples on més ganes teniem d'anar. Són moltes les fotos que haviem vist per Internet, però per molt bones que fossin. és impossible transmetre la sensació que tens quan estàs envoltat per aquelles cares gegants esculpides a les pedres, totes amb un gest de pau, tranquil·litat i dibuixant un somriure a la boca.

Tercera parada: Baphuon, Phimeanakas i la Terassa dels Elefants

Des del Temple Bayon vam emprendre el passeig cap a Baphuon, on ens vam creuar amb un grup de nens desnutrits qui, amb molta educació i amb els ulls brillants, van acceptar les galetes que en David els va oferir. Un cop a Baphuon, vam recòrrer els seus passadissos fins arribar a la terrassa superior, des d'on es tenien bones vistes del recinte. Vam continuar cap a Phimeanakas i acabant la caminata passant per davant de la terrassa d'elefants. Al final del camí ens esperarva el conductor del tuk tuk, qui ens conduiria fins la següent parada.

Quarta parada: Ta Keo

A l'arribar a aquest temple, anàvem veient com els tuk-tuks desl altres visitants arribaven fins a la porta i un cop veien la infinitat d'esglaons que cal superar fins arribar a d'alt, proseguien el seu camí sense parar. La Blanca i jo ens ho vam mirar des de baix. Ho teniem clarissim: Hi pujariem! Però abans un cigarret a la sombra i una mica d'aigua!

Cinquena parada: Ta phrom

Aquesta va ser la nostra última parada i una de les més impactants on s'és testimoni de com la naturalesa, al cap dels anys ha colonitzat la zona (abandonada des del s. XV) donant com a resultat una impresionant combinació de ruines i naturalesa.

Ta Prhom va ser un temple budista construït a l'època dels Jemeres convertit avui en día en un dels principals atractius turístics del recinte d'Angkor i no és per menys: les gegants arrels dels arbres que habitaven la zona, els ficus, han invadit part del temple convertint-lo en un lloc màgic i únic.