Des de Labuan Bajo (illa de Flores) vam agafar un vol cap a Bali. El primer cop que vam estar a Bali només ens vam poder quedar un dia, el temps just per poder organitzar el viatge a les illes. Així que aquest cop la intenció és tenir a Ubud com a campament base, llogar una moto durant 5 o 6 dies i anar descobrint els temples, pobles, terraces d'arròs i altres meravelles que fan d'aquesta illa la joya d'indonèsia.
Indonèsia és un país on una majoria aplastant és islamista. L'illa de Bali i els seus habitants segueixen defentsant l'hinduisme com a religió principal i ho fan des de la cara més positiva, permisiva i tolerant d'aquesta religió: ofrenes florals, déus tallats en pedra i centenars de temples que. amb la seva arquitectura i decoració, conviden a entrar a conèixer i no a sortir correns com és el cas d'altres religions. És per això que Bali també rep el nom "l'illa dels Déus".
La Desi i en Mauro, els argentints amb els que vam fer la travessía en vaixell, es van animar a passar aquells dies a Bali amb nosaltres. Tots quatre vam agafar un taxi a Denpassar directe fins a Ubud. L'arribada a Ubud sempre és impactant: carrers decorats amb palmons de 7m d'altura, cases dissenyades com temples amb jardins espectaculars al seu interior, resturants, tendetes de sovenirs i cases de massages que es mimetitzen perfectament amb tota aquesta cultura indu, ofrenes florals que es posen i es beneeixen cada matí a cada una de les portes, de les cases, temples, restaurants, negocis, i un olor molt particular que barreja l'humitat de l'ambient amb l'incens de les ofrenes. Per si algú no ho sabia, és aquí on es va rodar una part de la pel·lícula "Come, reza, ama", protagonitzada per la Julia Roberts.
A l'arribar a Ubud teniem molt clar on allotjar-nos. Vam anar directes al hostel on haviem estat el primer dia: un hostel amb l'arquitectura típica balinesa decorat com si d'un propi temple es tractés. Un jardí molt ben cuidat amb centenars d'arbres i plantes diferents, altars, fonts amb decoracions del deu Shiva, estàtues escullpides en pedra i al voltant casetes amb la seva propia terrassa. Allà ens va rebre la família que el regentava, tot ells amb els tratges típics: elles camisa de blonda, sarong i com una espècie d'arròs enganxat al front: ells amb un tipus de turbant i sarong. No es tracatava de cap mena de recepció turística o espectacle..., així és com vesteixen els balinesos.
Aquella mateixa nit la blanca i jo vam apropar-nos fins un temple a las afores d'Ubud per veure un espectacle de dansa balinesa. L'espectacle consistia en explicar una vella llengenda hindú de déus, reis i princeses. Tota la música la creaven 60 homes cantant sonates molt senzilles peró amb molta força on un d'ells feia una armonia repetitiva i tots els altres li contestaven amb un altre. Movien el braços al mateix temps, creant silencis desgarradors, sentats formant una rotllana, on al seu centre, els personatges ballaven al so d'aquella música com si estiguessin "en trance". Aquelles més de 60 veus masculines cantant, les noies amb el tratges típics balinesos fent aquells moviments d'aquella manera tant particular amb les mans , els dits i el cap i com a teló de fons un vertader temple hindú espectacular adornat amb un canelobre de peu al seu centre, ple de braços fumejant foc en plena nit... creaven una mágia i una energia que ens va deixar en xoc.
Al mati següent tots quatre vam decidir anar a visitar el Sacred Monkey Forest que està al bell mig d'Ubud. És un bosc sagrat ple de monos que campen al seu aire, amb altissims i frondosos arbres que deixen passar petits fils de llum i impressionants escultures cobertes de molsa.
Només entrar ja vam veure com un mono li robava un manat sencer de plàtans a un nen que els portaba a la mà per anar-li donant d´un en un i com a una turista espanyola li intentaven robar la motxilla (dins portava una bossa de patates i els colegues li van olorar!!). N'hi havia per tot arreu; pels arbres, sobre les estatues del temples, llepant cables electrics, menjant qualsevol cosa que repleguèssin, treient-se les puces i fins i tot "fornicant".
Va ser un passeig estressant per la Blanca qui, després de veure els agosarats monos assetjant a la gent en busca de menjar, un de petit va venir a rascar-li les polseres del turmell. Només va ser un ensurt, però el punt fort va ser quan vam haver de passar per un pont estret on a les branes hi havien 3 monets on un d'ells va saltar a les espatlles d'en Mauro. En aquest punt vam haver de marxar si no la volia matar d'un atac de cor! jajajajjaja
Per la tarda i durant el dia segûent ens vam deixar invaïr per l'ambient bohemi que es repira a Ubud passejant pels seus carrers, regatejant al mercat i assaborint plats típics en Warungs (restaurants on serveixen menjars indeonesos) com el Nasi Goreng o el Mi Goreng, acompanyats per una Bintang (marca de cervesa indonesa) ben freda per passar la calor. I el que està clar podiem deixar escapar l'oportunitat d'entrar a un spa i gaudir d'un bon massatge per 4 duros: durant una horeta, els dos a la mateixa cabina, vam ser deleitats per un massatge balinès!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario