Bali: Ruta en moto per temples i arrossars

Els següents dies els vam dedicar a visitar alguns dels exemplars de temples hinduistes que hi ha repartits per tota l'illa i ho vam fer llogant una moto.

Després de l'excel·lent esmorzar que ens oferien al hostel d'Ubud - torrades, truita, tè i un bol de fruita- i ja equipats amb els cascos, vam pujar a la moto i ens vam dirigir cap al Tirta Gangga.

Es tracta d'uns jardins meticulosament cuidats amb grans estancs d'aigua plens de peixos gegants. Dins l'estanc, columnes de ciment sobressortien de l'aigua formant un camí, per on es podia passejar admirant els peixos i les estàtues. Entre la meva torpesa -coneguda per familiars i amics- i el tamany dels meus peus, em sentia com si estigués passant una de les famoses proves d'"humor amarillo"!!! jajajajja.

Sofocats per la calor vam decidir fer un moss en un dels warungs situats al voltant del temple i, amb l'estòmac ple i ben hidratats vam pujar de nou a a la moto i vam posar rumb a Besakih.

El camí passava per carrers adoquinats abarrotats de petits temples on fins i tot vam poder veure com celebraven "bodorrios" a l'estil hindú. De cop el cel es va tapar i va començar a caure una forta tormenta que es va obligar a parar i buscar un sostre per aixoplugar-nos. El camí a Besakih es va fer llarg: cada dos per tres haviem de fer una parada perquè la pluja no donava tregua, però finalment va sortir el sol i vam poder arribar-hi.

El Pura Besakih és conegut també com "el temple mare" i és el complex religiós més important de l'illa. 

La primera impressió del temple va ser molt impactant: centenars d'autocar aparcats davant l'entrada d'on sortien milers d'hindús vestits amb els tratges típics, pujant en romeria les escalinates del temple i amb grans ofrenes florals que les dones transportaven sobre els seus caps. 

Nosaltres i en Mauro i la Desi, erem els únics turistes que passejavem per allà. Haviem decidit visitar aquell temple el dia més important de la seva religió: el dia de venerar en Shiba, el déu destructor. Les vistes des del temple eren simplement espectaculars i vam poder gaudir d'aquell espectacle mentre quèia el sol.

L'endemà vam visitar el Tanah Lot, que significa Temple de la Terra al Mar. És un preciós temple hinduista ubicat en un illot de roca a 100 metres que només s'hi pot arribar al capvespre, quan la marea comença a baixar. Nosaltres vam anar-hi pel matí per poder aprofitar bé el dia i tot i que amb moltissima calor, vam poder disfrutar de la bellesa d'aquell temple, no només per la construcció sinó per la seva privilegiada ubicació.

També vam visitar el Pura Ulun Danu, el segon temple en importància de l'illa de Bali. Està construit sobre les aigües del llac Bratan i està dedicat a la deesa de l'aigua. És per això que diuen que la majoria de peregrins són compesins que hi acudeixen per demanar aigua pels seus cultius. 

De tornada cap a Ubud, vam passar per Jatiluwih, on es troben les terraces d'arròs més importants de l'illa. No podiem marxar de l'illa sense veure potser, la imatge més bucòlica de Bali: camps d'arròs escalonats, d'un verd molt intens i vallats per grandioses palmeres i campesins amb el típic barret cònic trepitjant descalç per aquelles terres. Una imatge de postal que t'enganxa i que t'envaeix una pau interior molt instensa.....

Finalment va arribar el moment de deixar l'illa, i separar-nos d'en Mauro i la Desi, qui durants els últims dies a Bali s'havien convertit en la nostra familia. Ells volaven cap a Kuala Lumpur de camí cap a Argentina i a nosaltres, una familia de Couchsurfing ens esperava a Yogyakarta.