Vam aterrar a Cairns, la porta d'entrada a la Gran Barrera de Coral. veniem de Christchurch, on els últims dies haviem apartat la màniga curta per posar-nos el plumón, però al sortir de l'aeroport de Cairns ja ens vam adonar que estàvem en territori tropical: una calor sofocant no ens deixava respirar i en 5 minuts que portàvem allà ja estàvem suant. Quina humitat!Vam agafar un transfer que ens portaria, per una de les carreteres costaneres més impresionants del país, fins a Port Douglas.
Vam seguir les instruccions que en Dave ens havia donat per arribar a casa seva i allà el teniem: ell i els seus companys de pis (en Cliff i la Hannah) fent una cerveseta fresca al balcó del pis on, com a paisatge de fons, hi tenien enormes palmeres amb cocos i centenars d'ocells tropicals. En Dave no va tardar ni 5 minuts en convidar.nos a una birra i, aposentats al balcó, ens vam posar al dia sobre els nostres viatges. Vam necessitar només un parell d'hores - i unes quantes cerveses- per adonar-nos que era un tio encantador i amb qui vam tenir molt bon feeling: el seu mode de vida és anar viatjant per diferents països, on s'hi queda per 6 mesos o un any, per treballar del que avui en dia és la seva gran passió: la fotografia. Ara ja porta 6 mesos treballant de fotògraf a bord d'un vaixell d'unes de les companyies més importants que ofereixen el tour per la gran barrera.
Era l'hora de sopar i en Dave es va oferir a cuinar-nos uns macarrons que els vam acompanyar amb un whisky-cola. Qui erem nosaltres per no seguir les tradicions d'aquell pis? jajajaja
L'endemà al matí ens vam llevar ben aviat i ens vam trobar amb en Dave qui havia mogut fils per poder col·locar-nos en el seu vaivell. Així que emocionats, vam agafar el tickets i vam pujar a bord. No era al·lucinant que només feia hores ue haviem arribat a Austràlia i ja estavem navegant direcció a una de les 7 meravelles del món?? Fins quan ens duraria aquesta sensació de que tot és posible?
Ja erem dins, on la tripulació oferia buffet lliure per esmorzar: amb un cafè i un parell de pastissets vam sortir a coberta per disfrutar de les vistes fins arribar a la primera parada on fariem snorkell.
Ja preparats amb el neoprè, les aletes i les ulleres, ens vam llançar a nadar en aquelles aigües de color verd maragda. Era impresionant la barreja de colors que formaven aquella barrera de coral i la quantitat de peixos de diferents espècies i colors, Inclñus un tauró ens va venir a fer una visita. A cada parada ( en vam fer 2 més), la bellesa d'aquell lloc et tallava la respiració. Com és molt difícil explicar amb paraules el q vam sentir aquell dia, us deixem el video que van grabar perquè us feu una petita idea...
Realment sembla increíble que estiguéssim allà presenciant una de les meravelles del món, que tot i estar amagada sota l'aigua, diuen que és una de les poques coses que es veurien des de la lluna.
De tornada, ja al vaixell, sentint la brisa del mar a la cara, em va envair un sentiment de llibertat, d'absoluta felicitat i em vaig sentir infinitament afortunada: un altre somni fet realitat.
Totalment agraïts amb en Dave, aquella nit en David i jo ens vam posar el davantal i vam cuinar una truita de patates, acompanyada amb una copa de vi i no hi podia faltar el pà amb tomàquet. Vam voler tenir un gest amb ell, ja que des del primer minut ens ha posat les coses molt fàcils i ha fet que la nostra estada a Austràlia hagi estat curta però molt intensa. Gràcies per tot Dave. Esperem retrobar-nos algun dia per algún racó del món.
David Blanca, no me quedan más cuyos que felicitaros de nuevo por lo que estáis haciendo y desearos toda felicidad del mundo, que en estos parajes seguro la estáis encontrando.
ResponderEliminarUn abrazo
Chelo Tomás