Els pirates del Pacífic i la Perra Negra

Explica la llegenda que perdut en una de les 17.000 illes d'Indonesia s'amaga un dels tresors més importants d tots els temps. Al conèixer aquesta llegenda, els dos pirates catalans, Deivid Jones i Blanca Swann, que per casualitat estaven a Indonèsia com a part del seu viatge de la volta al món en busca d'aventures, van començar a esbrinar  qui era la persona més adequada per portar-los a fer una travessía des de Lombok a l'Illa de Flores de 4 dies amb la intenció de trobar el tresor amagat. Per més que preguntaven, els illencs de la zona sempre responien: "l'únic home capaç de fer una travessiía així és el capità Yo-yo Sparrow i la seva Perra Negra". Gràcies a una bossa de monedes d'or, els pirates van arribar a un acord amb el capità.

La tripulació de la Perra Negra, comptava amb pirates de totes les nacionalitats. El que en Deivid i la Blanca no sabien i van descobrir al cap de 2 hores d'embarcar, era que tots tenien un denominador en comú: estaven tocats per un terrible malefici que els feia veure cervesa sense parar i quan més bebien més en volien, mentre ballaven i cantaven induïts pel malefici.

La vida de pirata era molt dura: havien de dormir tots junts amb esterilles al terra de la coberta i els àpats de cada dia eren bàsicament arròs i verdura; les úniques dutxes possibles eren quan tenien sort i es banyaven al mar i, els labavos, eren utilutzats per 25 pirates borratxos (us podeu fer una mica la idea de com estàven!).

Els catalans van formar un equip de parla hispana amb lo milloret de la tripulació: En Jorge i en Manu d'Alicant i la Desiree i en Mauro d'Argentina.

Van fer la primera parada per buscar el tresor en unes cascades en mig de la selva. Fins i tot van escalar-les però no van trobar res. Així que van posar rumb a l'illa de Satonda. Van fer un ascens per la muntanya més alta d'una hora i mitja i sota aquella calor sufocant, van decidir tornar al vaixell amb les mans buides.

Les distàncies entre parada i parada eren molt grans però des de la Perra Negra, les vistes de la posta i la caiguda del sol eren impresionants.

Era tan la fama que anàven guanyant aquells pirates que, fins al vaixell, amb les seves barques, s'apropaven nens que vivien en illes perdudes d'Indonèsia per conèixer i passar una estona amb els pirates. En Deivid, en Manu i el Jorge els hi van regalar una samarreta a cadascú i ells, en senyal de gratitut, els hi van regalar uns collarets al valencians i unes polseres als catalans.

El tercer dia van continuar buscant, aquell cop a la Pink Beach, una platja on la sorra blanca es barreja amb partícules roses procedents del corall i li dóna una pigmentaciói especial. Allà es van banyar en aquelles aigües turqueses, van fer fer snorkell i van recòrrer la platja. Cap al migdia, el capità va parar els motors del vaixell en mig de l'oceà, explicant que el mapa del tresor marcava aquella ubicació, però aquell mar estava invadit per peixos manta gegants. La tripulació, que es movia entre la fina linia entre la valentia i la inconciència, no s'ho va pensar dos cops i es van llençar de cap a l'aigua. Ni rastre del tresor!

Vam seguir navegant dins a l'illa de Rinca, ubicada dins el Parc Natural de Komodo. Quan la tripulació va posar un peu a l'illa, els dracs de Komodo ja els estaven esperant. Així que després d'esquivar aquells dracs, els més grans que havien vist mai, van seguir la búsqueda per l'illa i van pujar de nou al vaixell.

L'última parada abans d'arribar a l'illa de Flores va ser a l'Illa Kanawa, una petita illa que es pot recòrer en 15 minuts,amb platjes de sorra blanca i fina, envoltada d'aigües turqueses, plena de corall de colors, peixos de tota mena i infinitat d'estrelles de mar. El paradís, un tresor amagat en un món ple d'edificis, carreteres, magatzems i on el mar i les muntanyes cada dia estàn més deteriorats per culpa de la mà humana.

A l'arribar a Flores i concluir la travessía amb el vaixell, separant-se així tota la tripulació, l'equip de parla hispana ho tenien ben clar. El vertader tresor estava amagat en totes les aventures que havien viscut, ens els magnífics paisatges que havien vist, en la sensació de llibertat que dóna solcar el mar durant 4 dies i en l'amistat que havia sorgit ente ells. Així que l'endemà van demanar-li a un pescador que els portés de tornada a l'Illa de Kanawa i allà van continuar disfrutant els seu tresor.