Després de 14 horas d'avió vam arribar a Lima (Perú). Anem fins al barri de Miraflores i un cop allà comencem a voltar en plena nit peruana carregats amb les motxilles buscant un lloc per dormir. Després de preguntar a un parell de hostels i veure que estaven a full, acabem preguntant a una policia molt trempada que de seguida comunica per l'emisora: "un lugar para dormir en mi ubicación, pero para mochileros, eh?, económico!". Ens comunica que a "dos cuadras" d'on estàvem hi ha l'Hostal Lima. Així que ens apropem fins allà. Era el típic hostel sudamericà: cels oberts, parets pintades amb colors llampants, habitacions compartides sense gaires detalls i regentat per una parella jove d'israelis i una colombiana. No necessitem més! Només hi passaríem una nit.
A l'endemà, després d'esmorzar "bollitos" de pà amb mantenga i mermelada i de fer petar la xerrada amb un colombià que portava 3 anys viatjant i amb un grup de vuit israelís que portaven 8 mesos, ens dirigim a l'estació d'autobusos per fer un trajecte de 5h fins la població de Ica.
Ica: dunes, sol i adrenalina
A la parada d'autobusos de Ica ens hi esperava en César, el soci d'en Juan Bernaola, amb qui havíem
contactat la nit abans via Facebook (recomanats per la Brenda) per poder realitzar amb ells el passeig en buggie + sandboarding. Així que pujats a la furgoneta i totalment impactats per les dimensions d'aquelles dunes, vam arribar a Huacachina, un poblet instal.lat al voltant d'un oasi.